Capítol 12. Legislació monetària.

1. Implantació de la factura-xec.
2. Tipus de factures-xec.
3. Tipus de comptes corrents i operacions monetàries.
4. Imperialització de tots els comptes corrents.
5. Tipus d'establiments comptables.

En aquesta tasca, l'Estat comptarà amb dues eines, amb dos instruments fonamentals: la factura-xec omniinformativa i omniresponsabilitzadora, i la imperialització de tota la xarxa monetària telemàtica.

Dedicarem aquest capítol a la legislació prioritària de l'Estat, que és la legislació sobre la factura-xec.

1. Implantació de la factura-xec.

L'instrument monetari que anomenem factura-xec ha estat ja descrit en el capítol 4, i en el capítol 5 hem parlat de la seva fàcil adaptació a una xarxa telemàtica centralitzada a nivell d'imperi. Donarem ara per suposades totes aquelles especificacions, de caràcter teòric o tècnic, i analitzarem els seus aspectes legals.

Evidentment, l'Estat imperial s'ha de reservar tota legislació sobre factura-xec, ja que aquesta és l'instrument bàsic i fonamental de tota la seva actuació política. A més a més, aquesta legislació haurà de ser molt estricta i precisa, hauran d'estar previstos tots els detalls i legislats en conseqüència. En matèria monetària, no pot quedar ni un cap per lligar, perquè es tracta de l'establiment de les regles del joc.

La primera acció de l'Estat, serà la supressió legal de tots els instruments monetaris vigents. Caldrà donar un termini per a la seva presentació i conversió en unitats monetàries en un compte corrent.

Immediatament, caldrà implantar per llei la utilització exclusiva de la factura-xec pro-telemàtica en tota transacció mercantil i en tot acte social-monetari.

Probablement, aquesta ruptura no podrà ser feta en un instant, i, per tant, la llei haurà de preveure un sistema de transformació progressiva, perque puguin anar-se instal·lant els aparells i les xarxes necessaris. Es podria començar, per exemple, per les grans empreses; seguirien les petites empreses, finalment els comerços i indústries al detall i els consumidors.

Paral·lelament a la legislació de la implantació de la factura-xec pro-telemàtica, caldrà legislar també els seus detalls d'aplicació, així com les operacions monetàries permeses, i les activitats dels anomenats establiments comptables (Bancs de Negocis i Caixes d'Estalvis).

2. Tipus de factures-xec.

La llei ha de preveure una diversificació màxima i òptima de les factures-xec, per tal que aquestes ofereixin una informació analítica-estadística màxima i òptima sobre el mercat.

Cal, sobretot, que les factures-xec diferenciïn el diversos tipus d'operacions monetàries; per tant, cada tipus d'operació s'establirà sobre un tipus corresponent de factura-xec.

Les operacions mercants-monetàries són bàsicament de tres grans tipus; conseqüentment, hi haurà tres tipus principals de factures-xec:

3. Tipus de comptes corrents i operacions monetàries.

Els diferents tipus de comptes corrents que es podran obrir en un establiment comptable, seran també tres:

Segons que un professional utilitari rebi una única remuneració salarial-privada, o en rebi més d'una, es distingiran:
1. comptes corrents d'estalvi de producció uniassalariada (només en Caixes d'Estalvi)
2. comptes corrents d'estalvi de producció multiassalariada (només en Bancs de Negocis)¹⁵.
En un cas com en l'altre, les operacions que es podran fer a través d'un compte corrent d'estalvi de producció seran únicament les dues següents:
• invertir un capital, mitjançant el contracte adequat, ja sigui amb un Banc de Negocis, ja sigui directament amb una empresa. (Si l'inversor és un uniassalariat, com que en cobrar els interessos es convertirà en multiassalariat, haurà de cancel·lar el seu compte corrent d'uniassalariat i obrir-ne un de multiassalariat);
• transferir la quantitat que es vulgui al compte corrent d'estalvi de consum, que a continuació s'explica.
1. Comptes corrents d'estalvi de consum (només en Caixes d'Estalvis). Aquests comptes corrents poden ser alimentats, única i exclusivament per:
1. poder de compra d'origen privat, procedent dels comptes corrents d'estalvi de producció;
2. poder de compra d'origen comunitari, procedent dels salaris de solidaritat social legislats¹⁶.
A partir d'un compte corrent d'estalvi de consum, sigui quin sigui l'origen -privat o comunitari- del seu poder de compra, únicament poden realitzar-se operacions de compra-venda de mercaderies finites: és a dir, de consum. En cap cas no es podrà fer cap altre tipus d'operació, ni es podran transferir quantitats des d'aquest compte corrent a un altre qualsevol.

Els saldos positius de tots els comptes corrents dels tres tipus que acabem de descriure seran imperialitzats constitucionalment: això és, seran socialitzats a nivell de tot l'imperi.

En la pràctica, això vol dir, únicament, que els establiments comptables en què estiguin oberts aquests comptes corrents, no podran servir-se'n per efectuar els seus negocis: els saldos positius de comptes corrents representaran un estalvi comunitari que només la comunitat geopolítica, a través del seu gerent, l'Estat, podrà fer treballar. Els establiments comptables duran la gestió dels comptes corrents, però mai no podran concedir préstecs ni realitzar cap altre tipus d'operació basada sobre els saldos positius de comptes corrents, dits actualment recursos aliens.

La contrapartida d'aquesta imperialització serà l'assignació d'un interès comunitari, per exemple del 6%, a tots els saldos positius imperialitzats.

En capítols posteriors ens estendrem més sobre aquest tema.

5. Tipus d'establiments comptables.

Ens queda per explicitar la distinció fonamental, a què ja hem al·ludit diverses vegades, entre Bancs de Negocis i Caixes d'Estalvis

Aquesta distinció se situa en el context més ampli de la distinció entre societat utilitària i societat liberal (vegeu el capítol 10).

Bancs de Negocis i Caixes d'Estalvi es diferenciaran radicalment pel tipus de funcions i serveis que, segons llei, podran oferir a la societat utilitària, i pel tipus de remuneració que percebran per aquests serveis.

Els Bancs de Negocis seran empreses utilitàries com qualssevol altres, especialitzades en oferir serveis comptables a totes les altres empreses utilitàries no comptables.

Però els seus serveis es limitaran únicament i exclusivament al cicle de la producció. Efectivament, com ja hem vist, en els Bancs de Negocis només s'hi podran obrir comptes corrents de producció (de les empreses) i comptes corrents d'estalvi de producció multiassalariada (dels professionals utilitaris multiassalariats). Això vol dir que només manejaran poder de compra pertanyent al cicle de la producció, i mai no podran manejar poder de compra pertanyent al cicle del consum¹⁷.

Els serveis oferts pels Bancs de Negocis seran, fonamentalment, els següents:

En primer lloc, duran la gestió dels comptes corrents abans esmentats, i, per aquesta feina, percebran del Tresor una comissió pactada entre el gremi dels Bancs de Negocis¹⁸ i les autoritats monetàries de l'Estat.

En segon lloc, i a partir de les factures-xec signades o cobrades per llurs clients, portaran la comptabilitat completa de totes les seves empreses-clients, i la tindran sempre a la seva disposició immediata. Cal assenyalar aquí que els professionals utilitaris multiassalariats hauran de constituir-se, per al cobrament dels seus ingressos múltiples, en una empresa sota forma jurídica de societat per accions, sigui uniindividual, sigui multiindividual: de manera que tots els clients dels Bancs de Negocis seran, per llei, empreses.

En tercer lloc, i això constituirà llur tasca i llur negoci principal, els Bancs de Negocis es podran dedicar al negoci específicament bancari de la capitalització: això és, la conversió de l'estalvi acumulat en els comptes corrents, en capital utilitzable en el cicle de la producció. Efectivament, des de sempre, els bancs s'han dedicat a proveir el mercat del poder de compra que, en cada espai-temps concret, li manca per a poder continuar o augmentar els seus processos productius. Aquest poder de compra venut al cicle de la producció rep, pròpiament, el nom de capital. Els bancs produeixen capital, a través d'una sèrie de tècniques i procediments bancaris: prèstec, descompte de lletres... que, com hem vist en el capítol 2 (Primera Part), suposen sempre una invenció de diner sobre els dipòsits efectuats pels clients. Però acabem de dir que la imperialització de tots els saldos positius de comptes corrents impossibilita els Bancs de Negocis de capitalitzar sobre dits saldos, els recursos aliens. De manera, doncs, que els Bancs de Negocis hauran de limitar la seva invenció de diner, única i exclusivament, a:

Les Caixes d'Estalvis, per la seva banda, es dedicaran també al servei de la societat utilitària, però només dintre del cicle del consum. Però com que el cicle del consum és socialment globalitzant, és a dir, inclou tots els membres de la comunitat imperial, donarem a les Caixes d'Estalvis un Estatut liberal: els seus serveis no seran remunerats directament pels seus clients, sinó que seran gratuïts, i finançats per la comunitat, a través dels corresponents salaris i pressupostos de solidaritat social (vegeu el capítol 16).

El servei primer de les Caixes d'Estalvis és la gestió dels comptes corrents d'estalvi de producció uniassalariada i dels comptes corrents d'estalvi de consum.

Però, a més a més d'aquest servei pròpiament utilitari, les Caixes d'Estalvis duran a terme funcions socials no-utilitàries, directament relacionades amb la vida social de cada una de les persones inscrites en elles.

En primer lloc, les Caixes d'Estalvis, -estructurades localment, per barris, i confederades a nivell imperial-, faran de Registre Civil: tot nounat serà inscrit en la Caixa d'Estalvis del seu barri, on immediatament se li obrirà un compte corrent d'estalvi de consum amb un número telemàtic que conservarà durant tota la seva vida, i que l'identificarà en totes les seves activitats socials.

La Caixa d'Estalvis s'encarregarà de l'expedició, conservació i arxiu de tots els altres documents necessaris en una societat civilitzada: carnet sanitari, llibre d'escolaritat, papers del cotxe... fitxa policial o justicial, fitxa laboral, llibre de família, passaport... tots ells amb el mateix número telemàtic anterior.

La Caixa d'Estalvis serà també la seu dels jutges de família de les famílies domiciliades en ella, i d'altres serveis socials i informatius sempre enterament gratuïts.

¹⁵ Aquesta distinció es fa per poder saber, en tot moment, quants uniassalariats hi ha en la comunitat geopolítica; i això ho volem saber, perquè un dels objectius socials proposats és, precisament, la desaparició d'aquesta categoria de professionals utilitaris: els uniassalariats. Això serà possible gràcies al desenvolupament de l'autogestió, que implica la participació del treballador en els beneficis de l'empresa (sobre aquest tema, vegeu el capítol 15).
¹⁶ Els comptes corrents d'estalvi de consum dels professionals utilitaris estaran alimentats simultàniament per tots dos tipus de poder de compra, ja que ells, a més de la seva remuneració salarial-privada, reben un salari de solidaritat social de tipus general, com veurem en el capítol 14; en canvi, les persones no utilitàries tindran, en virtut del principi d'omnisolidaritat, un compte corrent d'estalvi de consum alimentat exclusivament per poder de compra d'origen comunitari. Com veurem en el capítol 14, aquestes persones són: els individus sense professió liberal ni treball utilitari, per qualsevol raó; les famílies, independentment dels ingressos salarials dels seus membres; els professionals liberals; les institucions liberals; les lliures associacions de ciutadans amb finalitats no lucratives: tots ells són simples consumidors, en oposició als professionals utilitaris, que són productors-consumidors.
¹⁷ Sobre els dos cicles mercantils, «el cicle de la producció» i «el cicle del consum», vegeu el capítol 8.
¹⁸ Com veurem en el capítol 15, totes les empreses utilitàries estaran obligades a reunir-se en gremis.