Capítol 17. La societat utilitària-consumidora.

1. Dinàmica pròpia de la societat utilitària­consumidora.
2. Composició de la societat utilitària­consumidora.
3. Protecció i responsabilització dels consumidors.
4. Consum i consumisme.

1. Dinàmica pròpia de la societat utilitària-consumidora.

Com es desprèn de l'anàlisi dels cicles mercantils efectuada en el capítol 8, la societat utilitària-productiva (o cicle de la producció, segons terminologia mercomètrica), produeix mercaderies no finites, i paga salaris a les forces de producció que intervenen en el procés de producció.

Aquestes mercaderies no finites produïdes tenen diverses destinacions, segons les seves característiques:

Pel que acabem de dir, es pot veure que la societat utilitària-productiva està abocada i orientada a la societat utilitària-consumidora, -ja sigui directament (en el cas de les mercaderies no-finites i no finibles per raó de quantitat, i en el cas de les mercaderies no-finites pero finibles), ja sigui indirectament (en el cas de les mercaderies inversives). Tota mercaderia produïda en la societat utilitària productiva ho és per a anar a parar, més o menys directament o indirectament, més tard o més d'hora, més o menys transformada, a la societat utilitària-consumidora. I així, és el consum el que dóna a la producció un sentit humanista al servei de les persones. I és el consum el que acaba, fineix, tot procés mercantil.

El consum, doncs, no és sinó la darrera etapa de la producció, la que tanca el cicle: un cop una mercaderia és adquirida per un consumidor, aquesta mercaderia esdevé finita, i la seva vida mercantil s'acaba, començant per a ella una vida d'ús personal, al servei de les necessitats utilitàries de la persona que l'ha adquirida.

Malgrat, però, que el consum sigui el fi i la finalitat natural de la producció, cal separar molt bé la societat utilitària-productiva i la societat utilitària-consumidora, perquè són, en realitat, molt diferents quant a composició, interessos, característiques..., i el polític ha de tenir sempre presents aquestes diferències.

2. Composició de la societat utilitària-consumidora.

Mentre que la societat utilitària-productiva és excloent -només s'hi compten els professionals utilitaris-, la societat utilitària-consumidora és totalitzant: engloba tots els membres de la comunitat imperial, sense excepció.

Efectivament, totes les persones pertanyents a l'imperi consumeixen, segons dues possibles modalitats.

En primer lloc, hi ha els productors-consumidors: són els professionals utilitaris, que realitzen el seu consum a través d'un poder de compra de doble origen:

El consum és un dret que tenen tots els ciutadans de l'imperi, pel sol fet d'haver-hi nascut o/i viure-hi.

Per a protegir de manera efectiva aquest dret, no cal sinó, en primer lloc, protegir la societat utilitària-productiva, que, com sabem, és la que produeix els béns destinats al consum: aquesta protecció és la que hem indicat en el capítol 15; i, en segon lloc, donar gratuïtament a tota la població el diner financer per a consum que necessita, en funció, del seu estatut social-financer (com hem vist en el capítol 14).

Aquests dos senzills mecanismes són suficients per a assegurar, de moment, un consum bàsic mínim per a tots els membres de la comunitat imperial.

Però el consum, com qualsevol altre acte monetari, vol la seva immediata i total personalització i responsabilització. La societat utilitària-consumidora és tan simple, que no necessita cap legislació específica, com no sigui la molt general i fonamental que tota transacció (compra-venda de mercaderia finita entre un detallista i un consumidor) sigui efectuada per factura-xec pro-telemàtica, i a través, exclusivament, d'un compte corrent d'estalvi de consum obert en una Caixa d'Estalvis: tota persona tindrà un, i només un, d'aquests comptes corrents.

Només en un cas caldrà una legislació mínima dels actes de consum, i és el cas de les col·lectivitats liberals: com ja hem vist anteriorment, per tal d'evitar la corrupció en la gestió dels seus pressupostos, les institucions liberals hauran de comptar, per llei, amb un cap de compres, únic responsable davant la Justícia de l'administració del pressupost.

4. Consum i consumisme.

La societat utilitària-consumidora, que realitza actes de compra-venda de mercaderies de consum, té com a finalitat la realització del consum real, material: aquest ja no és un procés mercant-monetari, sinó un acte íntim i personal, socialment alliberador, de cada consumidor.

Efectivament, podem descriure el consum real com el procés consistent en l'absorció de béns utilitaris per a la seva transformació en vitalitat corporal-anímica o/i en vivències espirituals-culturals. El consum satisfà les necessitats utilitàries de l'home, però per això mateix l'allibera, el deixa lliure per a dedicar-se a activitats d'ordre superior al purament utilitari. Consum equival, per a nosaltres, a sosteniment i promoció del propi ésser de cada persona, individual, col·lectiva, ètnica...

El consum, com a fet vitalment necessari i socialment alliberador, cal que sigui potenciat al màxim. Busquem l'obtenció d'una producció màxima en quantitat i òptima en qualitat, per a gaudir d'un consum també màxim i òptim; això no té perquè significar, necessàriament, ni consumisme estúpid, ni desenrotllisme cec i il·limitat, sempre que es respectin les següents condicions: