Presentació.

El nostre univers visual, en qualsevol dels fets que en la nostra societat transcorren amb ús de moneda, és molt restringit, i està molt per sota del que actualment permetrien les tecnologies agrupades sota el nom conjunt de telemàtica.

En referència a qualsevol fenomen monetari, ningú -ni el polític, ni el jutge... ni l'empresari, ni el responsable d'una institució liberal... ni l'economista, ni el sociòleg... ni qualsevol modest ciutadà- no pot actualment saber res d'exacte i precís sobre les preguntes clàssiques: qui?, quan?, com?, perquè?

De cara a l'actuació justicial, és evident que mentre no es pugui contestar aquestes preguntes -i molt especialment la de «qui»-, la nostra civilització no serà altra cosa que un camp de cultiu d'irresponsables.

De cara a la marxa diària del mercat i de tota la societat, en general, aquests no podran conèixer un desenvolupament real i ple fins que no comptin amb un mitjà eficaç per a superar la situació de total desinformació en què vivim.

Igualment, de cara al coneixement, teòric i pràctic, del mercat i de la societat, podem dir que aquest no progressarà, ni podrà fer-se experimental, mentre no existeixi un sistema racional de mesura i documentació de cada fenomen elemental esdevingut.

Actualment, la informació és un dels elements bàsics en tot afer humà, fins i tot potser el més bàsic: començant pels plantejaments d'alguns biòlegs actuals, que diuen «vida és informació» (la informació continguda en els gens), i acabant per les modernes tecnologies informàtiques, de tractament artificial de la informació rigorosament codificada, sense informació adequada no pot desenvolupar-se amb un mínim d'eficàcia cap activitat.

La idea de la moneda com a informació circulant i del sistema monetari com a sistema d'informació no és nova; però sí que podem dir que se li ha prestat poca atenció, i que les conseqüències d'aquest plantejament no s'han dut fins al final. Tenint en compte la gran importància de la informaciò en els nostres dies, creiem que aquest oblit és molt greu: ens cal, doncs, fer una revisió a fons del tema. Aquest serà l'objectiu del present estudi.

La circulació monetària revesteix, en l'actualitat, dues formes principals: els bitllets de banc, títols al portador que circulen sense deixar cap rastre, i que per aquest motiu podem denominar circulació anònima-impersonal; i el diner escriptural o diner bancari, és a dir, els comptes corrents bancaris i formes similars, que sí que estan personalitzats, i per aquest motiu parlarem de circulació personal-documentada.

La circulació anònima-impersonal és, per la seva mateixa naturalesa, la causa de l'actual desinformació sobre els fenòmens monetaris; pel que fa a la circulació personal-documentada, si bé ofereix més garanties d'informació, aquestes s'esfondren des del moment que aquest tipus de circulació es pot convertir, sempre que convingui a l'interessat, en circulació del primer tipus -ja que no és, de fet, sinó una circulació auxiliar i secundària, derivada de la primera-.

Ens trobem, doncs, que el sistema monetari actual no és un sistema d'informació, sinó, tot el contrari, un sistema desinformatiu.

Per a superar aquesta situació, proposem la substitució d'aquestes dues circulacions actuals, per la circulació d'un únic tipus d'intrument monetari, que anomenarem factura-xec. La factura-xec serà plenament personalitzada, i només servirà per a un únic acte monetari elemental; a més a més, se servirà de la moderna tecnologia telemàtica (o informàtica a distància), de manera que esdevindrà un instrument molt àgil i còmode. Amb aquestes característiques fonamentals, el sistema monetari pot adquirir la qualitat de sistema d'informació, per captació automàtica i continua de les magnituds monetàries, sobre els fenòmens concrets a elles subjacents.

Una comunitat geopolítica¹ que posés en pràctica un sistema monetari com el que proposarem, tindria la possibilitat triple de:

A nivell justicial, disposar de documentació antejusticial precisa, que permetria de judicar, amb rapidesa, eficàcia i objectivitat, sobre les responsabilitats personals en qualsevol crim o delicte comès per diner.

A nivell de mercat i de societat total, assolir un desenvolupament harmoniós i ple, gràcies a la clarificació i informació aportada per unes estadístiques i analítiques dinàmiques i contínues de tota l'activitat monetària -sense, però, que la informació de tipus estrictament personalitzat pugui ser coneguda per ningú altre que la Justícia, i tenint en compte que aquesta no en podrà fer ús si no és justificadament.

A nivell de la mercologia, disposar finalment d'un instrument mètric-comptable per a la mesura objectiva de tots els fenòmens elementals del mercat, la qual cosa significa poder convertir l'estudi del mercat en una disciplina veritablement experimental-quantitativa.

Tot i que partirem de l'estudi i anàlisi dels sistemes monetaris, per tal de proposar-ne una reforma important, en darrer terme, allò que més ens interessa són les realitats socials que poden derivar-se d'aquesta reforma. El nostre interès, doncs, no se centra tant en la mercologia com en la sociologia; i, encara més, en l'art política.

La reforma monetària que proposem és, en ella mateixa i per ella sola, èticament neutra, en el sentit que no és ni bona ni dolenta, sinó que, com qualsevol altra tecnologia -no oblidem que el sistema monetari és un instrument tècnic-auxiliar inventat per l'home-, la seva possible bondat o maldat és funció, únicament i exclusiva, de la utilització que se'n faci.

L'home construeix molts instruments, coses totalment inertes que l'ajuden en les seves tasques. Però després pot utilitzar-los de múltiples maneres, en funció d'interessos i objectius socials molt diversos; únicament aquests usos socials poden ser titllats de bons o dolents, i mai els instruments en ells mateixos.

A partir d'aquesta constatació fonamental, podem fer una distinció clarificadora entre autopolítica i antipolítica.

Auto i Anti són dos prefixos d'origen grec; el primer significa «mateix, per sí mateix... espontàniament i expansivament...»; el segon significa «contra», però aquí li donarem el matís específic de «el contrari, deliberadament practicat (del terme que qualifica)». Davant d'un mateix element lingüístic, com és el cas de «política», «auto» i «anti» expressaran les dues cares socials del concepte significat per dit element.

El sistema monetari que proposem d'establir serà un instrument molt potent d'informació. I ja és sabut que qui té la informació, el coneixement, el saber, té també el poder, la capacitat d'actuar, dirigir, conduir, elaborar estratègies (mercants, socials, polítiques...).

Cal preveure molt bé, doncs, com s'utilitzarà aquest instrument. Serà utilitzat antipolíticament per una minoria, en benefici propi i en contra dels interessos de la majoria, convertint el poder sobre les coses en un il·legítim poder sobre les persones? O bé serà utilitzat autopolíticament, en benefici de tots els membres de la comunitat geopolítica, amb un eficaç poder sobre les coses dedicat única i exclusivament al servei de les persones?

Serà la informació reservada a una minoria, o oberta a la totalitat de la comunitat geopolítica?

Per la nostra banda, ens declarem obertament partidaris d'una utilització autopolítica de la reforma monetària, que comprengui els següents objectius socials:

El primer és la desaparició pacífica de tota mena de poder sobre les persones, i la seva substitució per uns legítims poder eficaç sobre les coses i comandament social de les persones, nascudes totes lliures.

Posar això en pràctica implica una reforma a fons dels aparells estatal, justicial i ètnics-autonòmics. En primer lloc, els membres respectius d'aquests aparells han de ser plenament responsables de llur actuació, i, doncs, han de passar davant la Justícia al terme de llurs mandats; en segon lloc, les atribucions de cada òrgan han d'estar molt ben determinades, i limitades al mínim necessari, sempre segons el principi de subsidiarietat; i, en tercer lloc, la Justícia ha de gaudir d'una plena independència respecte de l'Estat.

El segon objectiu és la desaparició pacífica de tota mena de misèria material o marginació social per raó de diner. Implica, això, l'elaboració d'una política de rendes adaptada a les possibilitats que ofereix el nivell de desenvolupament tecnològic-productiu actual. Que avui dia és possible de donar diner a tothom, ja no ho pot negar ningú. Wassily Leontief² afirma: «La història del progrés tecnològic al llarg dels darrers 200 anys és, essencialment, la història de l'espècie humana fent lentament i constant el seu camí de tornada cap al Paradís. Però què passaria si de cop ens hi trobéssim? Si se'ns oferissin tots els béns i serveis sense treball, ningú no estaria ocupat. Si no hi ha ocupació, no hi ha salaris. Per tant, fins que no es formulessin noves polítiques de rendes, apropiades per a adaptar-se a les noves condicions tecnològiques, ens moriríem de gana en el Paradís».

Efectivament, els processos de producció material van prescindint, cada dia més, d'un factor que era abans fonamental: el treball humà. Aquest és un fet que s'imposa amb evidència, i davant del qual no podem tancar els ulls; però cal que ens adonem que no es tracta d'un fet negatiu, sinó d'un fet altament positiu: què millor per a l'home que alliberar-se finalment del treball, de la tasca rutinària i sense al·licient? No cal ser gaire intel·ligent per a comprendre que, si les màquines produeixen, si hi ha producció, hi ha d'haver també el diner necessari per a absorbir-la; i si el mercat no genera espontàniament aquest diner -precisament perquè no hi ha treball-, llavors és la tasca del polític d'inventar-lo, i de repartir-lo equitativament, en funció de les necessitats més evidents, tant del mercat com de la societat. I aquesta tasca del polític no és difícil d'organitzar quan es compta amb un sistema monetari plenament informatiu.

Però tot això ha de fer-se respectant sempre al màxim, fins i tot afavorint, la iniciativa privada i la propietat privada dels mitjans de producció: ja que la història ens ensenya que són precisament aquestes institucions les responsables de la fecunditat, dinamicitat i progrés tècnic constant del mercat productiu.

Que ens permeti el lector unes darreres reflexions sobre la reforma del sistema monetari que proposarem: la substitució dels actuals bitllets de banc i altres formes auxiliars, per la factura-xec pro-telemàtica i bipersonal.

Aquesta substitució és molt fàcil de realitzar, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista social.

Tècnicament, la telemàtica està ja a punt per a fer possible, en un termini no massa llarg, la implantació de la factura-xec com a únic instrument monetari.

Socialment, només cal observar que el sistema monetari és una estructura abstracta i convencional, exterior a l'home, de caràcter instrumental-auxiliar, per a comprendre que la seva reforma no ha de provocar ni resistències psicològiques ni transtorns socials de cap mena. La prova és que ja es comença a utilitzar en diversos països, també en el nostre, el diner electrònic, -per no parlar de l'extensió ràpida i generalitzada dels comptes corrents-.

Així doncs, la reforma que proposem és, abans que tot, una qüestió de voluntat política.

La revolució telemàtica és avui, ja, un fet imparable, que afectarà cada cop més tots els camps de l'activitat humana -sempre, però, en una dimensió auxiliar, no ho oblidem-. Com tota tecnologia, la telemàtica és, en ella mateixa, neutra, susceptible d'utilitzacions èticament molt diverses. «En espera que sigui efectivament creada una reglamentació estructurada, la nova tecnologia romandrà sinònim de centralització, repressió, intrussió, dominació. Llàstima. La tecnologia no és altra cosa que un instrument per a una major eficàcia. Certament, els `dolents' poden oprimir, torturar, espiar i explotar més i millor que mai. Però alhora, la tecnologia permet a l'home d'escoltar, d'informar, d'ajudar i de protegir el proïsme molt més que no ho havia mai gosat d'imaginar. Torna la vista als cecs, l'oïda als sords, mesura amb precisió, reparteix amb equitat, reeixeix en operacions quirúrgiques increïblement delicades. Dóna als disminuïts i a les persones d'edat els mitjans per a expressar-se, desplaçar-se, comunicar-se i conversar amb els altres»³.

La telemàtica implica necessàriament, doncs, o bé una gran esperança per a tots els pobles de la terra, a condició que s'entengui com un instrument d'accés gratuït, dedicat al servei de la llibertat i de la informació de totes les persones; o bé una gran amenaça de més poder sobre les persones per part dels poderosos de sempre: poders fàctics, estatismes, sistemes políciacs, militarismes...

Concretament, el diner electrònic, si no fem atenció, ens pot conduir més aviat al despotisme absolut profetitzat per Orwell i Huxley, que no al món de llibertats concretes que proposem nosaltres. Tal com s'està desenrotllant actualment, el diner electrònic constitueix sistemes d'informació molt parcials i tancats, limitats a uns nuclis privats molt reduïts.

Per això, cal que una decisió i voluntat autopolítiques siguin constituïdes ràpidament. Llancem des d'aquí una crida a la revolució de no-violència intel·ligent i activa de tots els pobles de la terra: perquè allò que és tècnicament possible, esdevindrà realitat concreta tan aviat com un poble n'estigui íntimament convençut. I val més massa d'hora que massa tard.

La crisi de l'actual civilització, i les possibilitats alliberadores d'una nova tecnologia, aquest és el repte a què ens enfrontem els ciutadans d'aquestes darreries de segle XX.

¹ Avui dia, s'utilitzen correntment els termes Estat o nació per a designar les comunitats organitzades políticament. Considerem que aquests termes són poc precisos; millor, radicalment inadequats: Estat és només una petita part de la comunitat total, aquella en la qual s'ha delegat el comandament polític; nació vol dir simplement «grup de naixement, grup en el qual neixen els éssers»: es tracta doncs d'un fet natural, comú als homes i als animals, que no té res a veure amb l'organització política, específicament humana.
Proposem d'emprar, com a alternativa, l'expressió molt més precisa de comunitat geopolítica, això és, «comunitat fixada en un territori determinat, i dotada d'uns òrgans de comandament polític determinats».
² Wassily Leontief «Distribución de trabajo y renta» Investigación y Ciencia, nº 74, novembre 1982.
³ J.Morgan «Des machines et des hommes: dictadure ou prolétariat» Sciences et Avenir nº spécial hors série nº 45 (Traduït i adaptat per Hervé le Tellier, © Sunday Times Magazine, 23 d'octubre de 1983).