Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.5.1. Col·lectivitat, Societat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.3. Federació. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.5.2. Civilització, Política.

Definir la societat geopolítica com la persona social-col·lectiva resultant del lliure pacte entre ètnies. Definir els termes "civilització" i "política".

Política (del grec, polis) i civilització (del llatí, civitas) indiquen una mateixa realitat històrica: la federació de vàries ètnies per a protegir-se, dins un clima bèl·lic, cara a perills exteriors i desenvolupar, així, una convivència pacífica de respecte mutu i ajuda basada en la lliure confederació en l'interior de la societat geopolítica creada (v. imperi).

Tant civitas com polis signifiquen "ciutat", no és correcte, doncs, parlar de "civilització" o "política" abans de la creació de les primeres ciutats-imperis multitribals, poliètniques o plurigentilícies. Des de fa milers, sinó milions, d'anys han existit cultures humanes molt importants però les civilitzacions es remunten com a màxim a uns 10.000 anys a l'Àsia Sudoccidental.

El terme llatí urbs prové d'urbare: "llaurar el solc amb els bous i l'arada sagrats, per delimitar el perímetre de la nova ciutat-imperi que s'anava a constituir". D'aquí prové "urbanitzar" i "urbanitat".

Tot i que civilització i política, doncs, són de fet sinònims, convencionalment emprarem el terme política per a designar específicament el conjunt de la societat formada pel pacte federal que constitueix la "ciutat-imperi" o, com l'anomenarem, la societat geopolítica. Reservarem en canvi, el terme cívic per a designar les àrees de comandament territorial de les múltiples ètnies i inter-ètnies que formen la societat geopolítica en el seu conjunt.

Tota inter-ètnia és vista com a tal des del seu interior, malgrat sigui contemplada com a ètnia des de l'exterior.

Si emprem l'expressió disseny de civisme és, malgrat l'aparent contradicció amb el que acabem de dir, per a tractar sistemàticament el disseny del conjunt i de cada aspecte de la civitas, de la civilització, de la societat civil o societat geopolítica. Hom ha de jugar, a l'hora de proposar una expressió, a la vegada, entre el necessari rigor terminològic i el bon so i clara connotació dels termes triats potser no del tot precisos, però correctes ja que depenen, en aquest cas, del seu doble origen grec i llatí. "Disseny de civisme" substitueix, doncs, "disseny polític", més correcte, però amb connotacions desgraciadament massa tèrboles o pretensioses.

La societat civil (geo-cívica) es fonamenta en lliures pactes privats entre tota classe de persones. La societat geo-política es regeix, en canvi, per lleis generals que no poden instituir legítimament "privilegis", o sia, lleis privades.

Definim l'auto-política com la disciplina acceptada per tots els ciutadans i per totes les ciutadanies al servei de la solidaritat llibertària de la sencera societat geopolítica lliurement formada per múltiples ètnies i inter-ètnies lliurement multi-confederades i permanentment confederables.

L'anti-política es desenvolupa en un cercle viciós característic dels darrers 4500 anys d'anti-civilització imperialista: 1. opressió establerta; 2. corrupció generalitzada; 3. provocacions per indignar els ingenus; 4. subversions "terroristes" teledirigides; 5. repressió antiterrorista exemplar; 6. nova repressió establerta pseudo-jurídicament molt pitjor que l'anterior... Aquesta espiral condueix a una cada vegada més forta concentració de poder sobre i contra les persones.

La paraula política és un clar exemple de com es manipulen certs termes nobles i precisos, convertint-los per a la majoria dels ciutadans, en termes menyspreables. En aquest cas, fent la política sinònim de poder, de corrupció... fins al punt que la seva simple pronunciació, susciti por, desconfiança o desencant.

La política és l'art lliure, degudament responsabilitzat, de conduir amb harmonia els diferents estrats de la societat conjunta. Els termes autoritat i estratègia indiquen etimològicament aquesta actuació conjunta de i en la polis.

Versió 15 de març del 1988.

1.5.1. Col·lectivitat, Societat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.3. Federació. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte