1.5.2. Civilització, Política.

Definir la societat geopolítica com la persona social-col·lectiva resultant del lliure pacte entre ètnies. Definir els termes "civilització" i "política".

Política (del grec, polis) i civilització (del llatí, civitas) indiquen una mateixa realitat històrica: la federació de vàries ètnies per a protegir-se, dins un clima bèl·lic, cara a perills exteriors i desenvolupar, així, una convivència pacífica de respecte mutu i ajuda basada en la lliure confederació en l'interior de la societat geopolítica creada (v. imperi).

Tant civitas com polis signifiquen "ciutat", no és correcte, doncs, parlar de "civilització" o "política" abans de la creació de les primeres ciutats-imperis multitribals, poliètniques o plurigentilícies. Des de fa milers, sinó milions, d'anys han existit cultures humanes molt importants però les civilitzacions es remunten com a màxim a uns 10.000 anys a l'Àsia Sudoccidental.

El terme llatí urbs prové d'urbare: "llaurar el solc amb els bous i l'arada sagrats, per delimitar el perímetre de la nova ciutat-imperi que s'anava a constituir". D'aquí prové "urbanitzar" i "urbanitat".

Tot i que civilització i política, doncs, són de fet sinònims, convencionalment emprarem el terme política per a designar específicament el conjunt de la societat formada pel pacte federal que constitueix la "ciutat-imperi" o, com l'anomenarem, la societat geopolítica. Reservarem en canvi, el terme cívic per a designar les àrees de comandament territorial de les múltiples ètnies i inter-ètnies que formen la societat geopolítica en el seu conjunt.
Tota inter-ètnia és vista com a tal des del seu interior, malgrat sigui contemplada com a ètnia des de l'exterior.

Si emprem l'expressió disseny de civisme és, malgrat l'aparent contradicció amb el que acabem de dir, per a tractar sistemàticament el disseny del conjunt i de cada aspecte de la civitas, de la civilització, de la societat civil o societat geopolítica. Hom ha de jugar, a l'hora de proposar una expressió, a la vegada, entre el necessari rigor terminològic i el bon so i clara connotació dels termes triats potser no del tot precisos, però correctes ja que depenen, en aquest cas, del seu doble origen grec i llatí. "Disseny de civisme" substitueix, doncs, "disseny polític", més correcte, però amb connotacions desgraciadament massa tèrboles o pretensioses.

La societat civil (geo-cívica) es fonamenta en lliures pactes privats entre tota classe de persones. La societat geo-política es regeix, en canvi, per lleis generals que no poden instituir legítimament "privilegis", o sia, lleis privades.

Definim l'auto-política com la disciplina acceptada per tots els ciutadans i per totes les ciutadanies al servei de la solidaritat llibertària de la sencera societat geopolítica lliurement formada per múltiples ètnies i inter-ètnies lliurement multi-confederades i permanentment confederables.

L'anti-política es desenvolupa en un cercle viciós característic dels darrers 4500 anys d'anti-civilització imperialista: 1. opressió establerta; 2. corrupció generalitzada; 3. provocacions per indignar els ingenus; 4. subversions "terroristes" teledirigides; 5. repressió antiterrorista exemplar; 6. nova repressió establerta pseudo-jurídicament molt pitjor que l'anterior... Aquesta espiral condueix a una cada vegada més forta concentració de poder sobre i contra les persones.

La paraula política és un clar exemple de com es manipulen certs termes nobles i precisos, convertint-los per a la majoria dels ciutadans, en termes menyspreables. En aquest cas, fent la política sinònim de poder, de corrupció... fins al punt que la seva simple pronunciació, susciti por, desconfiança o desencant.

La política és l'art lliure, degudament responsabilitzat, de conduir amb harmonia els diferents estrats de la societat conjunta. Els termes autoritat i estratègia indiquen etimològicament aquesta actuació conjunta de i en la polis.

Versió 15 de març del 1988.