Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.1.1. Utilitarisme. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.1.3. Societat utilitària o mercat. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.1.2. Valors dels béns utilitaris.

Redefinir el concepte d'«utilitarisme» en funció de l'anàlisi dels valors dels béns utilitaris. Distingir dos tipus fonamentals d'utilitarismes monetaris.

Cal fer unes precisions sobre el debatut tema dels valors dels béns utilitaris. La primera és que res no té valor humanament apreciable, si no és, en primer lloc, en relació amb una persona vivent concreta i, en segon lloc, sempre relativament a qualsevol persona vivent concreta, per comparació a una altra «cosa». La segona precisió és que tot bé utilitari té -segons si simplement se l'usa o si se l'intercanvia en les diferents formes que pren històricament el canvi- un o uns «valors» diferents:

  1. Valor utilitari: és un valor d'ús que és subjectiu de qui l'usa i per tant pot variar en funció de la utilitat que li reporta i d'altres factors.
  2. Valors de mercat:
    • 2.1. Un valor de canvi que és en sí més objectiu però que continua essent subjectiu per part dels dos contractants del canvi, ja sigui aquest canvi un simple troc bi-concret o un canvi concret-monetari.
    • 2.2. Un valor mercantil o mercant-monetari, també anomenat aritmètic-mixt, perquè cada valor de mercat monetari es refereix a una mercaderia concreta. Els valors mercantils són els preus i els salaris.
    • 2.3. Un valor monetari purament aritmètic-abstracte que només pot ser operatiu a nivell comptable si és activat, és a dir, si té circulació social per a compensar el valor mercantil-mixt.

Tenint en compte aquestes precisions entendrem per:

  • utilitarisme qualsevol sistema de producció i distribució de béns utilitaris que comprengui, com a mínim, el valor d'ús (1er tipus de valor);
  • mercat no monetari qualsevol sistema que comprengui els dos primers tipus de valors (valor d'ús i valor de canvi);
  • mercat monetari qualsevol sistema que comprengui els quatre tipus de valors (valor d'ús, valor de canvi, valor mercantil, valor monetari). El mercat monetari es presenta històricament en dues formes ben diferents:
    • mercat llibertari qualsevol sistema de producció i distribució de béns utilitaris que comprengui els quatre tipus de valors dins un marc polític lliure, coherent i autodisciplinat;
    • mercat plutàrquic qualsevol sistema que barregi els quatre tipus de valors de manera incoherent, fent passar, enmig d'una confusió deliberada de tots quatre, l'interés d'alguns (imperialisme plutàrquic) per sobre (o per sota!) la necessària disciplina, claredat i responsabilitat del mercat llibertari.

Versió 30 de juny del 1988.

2.1.1. Utilitarisme. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.1.3. Societat utilitària o mercat. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte