2.1.5. Esquema de l'evolució humana utilitària.

Es proposa esquemàticament una hipòtesi sobre l'evolució utilitària de la humanitat.

Per a situar millor els diferents elements de la societat utilitària exposarem breument un hipotètic esquema de l'evolució humana amb especial esment del fet utilitari. Sense aquesta hipotètica aproximació evolutiva es fa molt difícil afrontar els diferents elements utilitaris. Aquests elements susciten molta polèmica en la nostra realitat actual, polèmica que impedeix un tractament desapassionat dels diversos temes.

Intentarem dibuixar els principals trets dels diferents períodes i etapes d'aquesta hipotètica evolució utilitària de l'espècie humana. Totes les explicacions del passat només poden ser basades en documents molt parcials sotmesos a interpretacions molts subjectives, però que permeten emetre hipòtesis històriques. La formulació d'aquestes hipòtesis ens permet sotmetre-les a experimentació en el present. Si l'experimentació ens confirma parcialment o totalment aquestes hipòtesis ens apropem a una visió una mica més certa del passat i a una pràctica menys contradictòria en el present i de cara al futur.

La cronologia que oferim també és hipotètica i aproximada, segons la precisió dels mètodes de datació. Quan les dates siguin anteriors a la nostra era (ane) aniran precedides del signe menys (per exemple: -2.500). Cal tenir, però, en compte que no totes les ètnies segueixen al mateix moment els mateixos estadis culturals: aquests s'encavallen, progressen, retrocedeixen i, fins i tot, desapareixen i són saltats en les diferents ètnies i en diferents moments.

Aquest breu esquema sobre la hipòtesi de l'evolució humana, especialment en l'aspecte utilitari, es desenvolupa àmpliament en un estudi a part de les fitxes sobre Disseny de Civisme en el qual es tracten:

Els diferents períodes: primer, sense canvi de béns i després, amb canvi de mercaderies.

L'evolució de la propietat i iniciativa nacional-comunitària cap a la progressiva privatització -primer col·lectiva i més tard individual- d'aquestes propietat i iniciativa.

L'aparició dels diferents factors actius de producció:

• la informació, l'invent i l'empresa des de l'inici de l'espècie;
• l'estalvi-capital des de fa mig milió d'anys;
• el treball servil des de fa uns 18.000 anys.

L'inici del mercat sense moneda i del mercat amb moneda a l'Àsia sudoccidental. I en aquest segon cas diferenciarem entre:

• la primitiva moneda de compte abstracte de les ciutats-imperi.
• la moneda anònima corruptora dels imperialismes.

Per a tenir una visió de conjunt oferim un esquema cronològic general:

1. Comunitats primitives d'homínides sense canvi (-5 a -2 milions d'anys).
2. Comunitats endoètniques sense canvi (-2 milions a -60.000/-50.000 anys).
• 2.1. Comunitats endoètniques-endogàmiques amb exclusiva propietat i iniciativa nacional comunitària (-2 milions a -135.000/-110.000 anys).
• 2.1.1. La invenció, la informació, l'empresa i la inversió connaturals a l'espècie humana..
• 2.1.2. El consum genètic és compartit per tots els membres de la comunitat nacional. ês la primera hisenda (fer el que es vol del que prèviament s'ha produït).
• 2.1.3. El consum social se suma al consum genètic amb l'augment de productivitat: es cura als malalts i als vells; s'enterra als morts... La segona hisenda és la suma del consum genètic més el consum social.
• 2.1.4. Es desenvolupa una estratègia econòmica en relació al repartiment de la hisenda entre consum genètic i consum social.
• 2.1.5 Invent de l'estalvi-capital.
• 2.1.6. Variacions estratègiques per a un equilibri econòmic entre consum genètic, consum social i estalvi-capital.
• 2.2. Comunitats endoètniques-endogàmiques amb naixent iniciativa i propietat col·lectiva-privada (tòtems) (-135.000/-110.000 anys).
3. Comunitats progressives amb canvi (amb mercat) (-60.000/-50.000 anys).
• 3.1. Comunitats exogàmiques-endoètniques (-60.000/-50.000 anys).
• 3.1.1. Comunitats encara viriarcals intertotèmiques.
• 3.1.2. Comunitats progressivament matrilinials-interclàniques.
• 3.1.2.1. Matrimoni dotal (-35.000/-28.000).
• 3.1.2.2. Matrimoni de servitud (treball) (-20.000/-18.000).
• 3.2. Comunitats exogàmiques-exoètniques (-12.000 a l'Äsia sudoccidental).
• 3.2.1. Matriarcat abusiu amb sacrilegi exogàmic-exoètnic.
• 3.2.2. Reacció violenta també exogàmica-exoètnica dels barons menystinguts dels clans més cults (-11.000 a l'Àsia sudoccidental).
• 3.2.2.1. Patriarcat primitiu (-11.000 a -8.000).
1. Comunitats unifamilials i omniguerres sense mercat.
2. Comunitats interfamilials en procés d'unifederació cara a l'exterior i multiconfederació cara a l'interior.
• Les bifamílies es transformen en multifamílies segons victòria i ritus canviaris que institucionalitzen l'esclavitud (ritus del no genocidi) i la feodalitat (ritus del pacte de sang) (-10.000).
• Les unitribus o unifederacions de vàries multifamílies s'inicia un intens comerç exterior (troc unitari) facilitat pel ritus de l'hospitalitat als mercaders extrangers (-9.000).
• Les naixents unifederacions d'unitribus formen les més primitives ciutadelles preimperials a l'Äsia sudoccidental de tipus multitribals.
• 3.2.2.2. Patriarcat molt marcat pel fet monetari i els valors mercantils (preus, salaris, diner) (-8.000 fins avui).
1. Era de les ciutats-imperi (-8.000 a -2.500 a l'Äsia sudoccidental).
• Invenció de la moneda de compte abstracte.
• Invenció de la intracomptabilitat en el comerç interior i exterior (-5.000/-4000).
2. Era dels imperialismes (-2.500 fins avui) inventa la moneda anònima i desinformativa que afavoreix la impunitat de tots els delictes i crims per diner. Es pot acabar si s'implanta de nou una moneda de compte abstracte, intracomptable, responsabilitzadora i informativa.

Versió 30 de juny del 1988.