2.3.10. Regals i herències.

Analitzar l'aspecte legal-monetari de dos fenòmens socials, els regals i les herències, d'acord amb les premisses fins aquí establertes.

Aquests dos fenòmens són molt difícils de qualificar en règim de moneda anònima perquè tan poden ser fruit del més gran amor, com poden encobrir els més foscos interessos. La responsabilització que ofereix el nou sistema monetari proposat, ens permet afrontar-los d'una altra manera a l'habitual.

La factura-xec acredita la propietat de qualsevol mercaderia legal. Sense aquest document monetari (imprès o gravat en memòria) hom no pot demostrar que un objecte determinat li pertany. Esdevé, doncs, un bon sistema per a dissuadir els robatoris, no de diner -que per ser «abstracte-comptable» no pot ésser robat- sinó d'objectes qualssevol, ja que no poden ser venuts a cap preu, ni traficats per cap perista, sense convertir el comprador en declarat còmplice.

El cas dels regals i dels obsequis demana un tractament prudent, però astut. Sembla evident que un Estat de dret ha d'impedir els regals corruptors -suborns i prostitucions- i ha de respectar totalment, en canvi, els petits regals i obsequis habituals en les relacions interpersonals, que en un marc de confiança i estima es poden realitzar ben lliurement. Quan el qui fa un obsequi vol que aquest esdevingui propietat del qui el rep, podrà, davant notari, estendre una factura-propietat, sense que sigui xec. Aquest tipus d'obsequi, amb documentació notarial, possiblement solament es farà per objectes valuosos. Sempre hi ha doncs la llibertat de regalar, amb o sense factura davant notari. El sistema de documentació monetària telemàtica pot detectar possibles regals corruptors quan determinades persones disfruten de certs béns de luxe (xalets, canots, viatges, joies...) que hom pot demostrar que no els pertanyen per no disposar de la factura-xec corresponent.

Els regals i obsequis a professionals liberals per part d'altres ciutadans, liberals o mercantils, en principi no podran ser registrats davant notari, excepte decisió judicial ben documentada. La via del regal i de l'obsequi, essent preciosa com a gest humà és, massa sovint, instrument de suborn. Cada estatut té la seva regla de joc. I no és cap greuge demanar als professionals liberals de no rebre «obsequis» mentre estan lliurement acollits a l'estatut liberal.

En casos dubtosos la Justícia especialitzada ha de decidir. En tots els casos de regals importants, la «cosa» regalada entra en la competència i registre de la caixa de Dipòsits, Segrests i Consignacions corresponent que farà l'estudi del regal segons llei.

Uns exemples permetran visualitzar les possibilitats de la factura-xec en relació als obsequis. Un home pot comprar una joia per a una amiga. El qui paga és el qui n'és propietari legalment. Si l'home vol obsequiar pagarà ell i la joia, per més que ella la llueixi, continuarà essent d'ell. En cas de mort, si no ho fa constar en el testament, la joia serà per als hereus d'ell. Un altre exemple: un contrincant polític contracta un assassí professional per matar determinat dirigent opositor. El contracte no pot ser «pagat» amb diner anònim, perquè no existeix. Solament queda el camí de l'obsequi d'alguna cosa valuosa: l'assassí no acceptarà cap objecte, ja que no en pot demostrar la propietat i no el pot revendre. Inclús si l'accepta, sempre pot ser denunciat com a lladre per qui l'ha contractat. Ser «comprat» esdevindrà un mal negoci a la curta o a la llarga.

Semblantment hom ha de tenir dret a testar lliurement, sense haver de pagar drets de transmissió per cap tipus d'hèrència. Una societat que solidàriament assumeix tots els seus componemts i els assegura uns salaris i assignacions de solidaritat social no s'ha de sobrepreocupar del què signifiquen les herències, sobretot quan el diner deixa de ser poder i moure capitals demana molta intel·ligència. Les herències són el fruit d'esforços acumulats que es transmeten de generació en generació i que poden estimular la producció. Evidentment que la realitat actual no sempre correspon amb aquesta descripció, ja que moltes fortunes heredables són fruit del joc brut i de l'explotació, o es malvenen i es dilapiden sense gran profit social. Però possiblement és millor ocupar-se del futur que no intentar penalitzar situacions passades. Aquestes situacions, quan són escandaloses, cal que siguin jutjades, però la sentència només tindrà valor exemplificador per la societat. Tota regla de joc nova, comporta una amnistia sobre el passat regit per altres regles de joc. No acceptar això, fa pràcticament impossible tot canvi excepte el que es realitza amb la força de les armes, de la repressió i de la sang.

L'herència és una institució que, possiblement, té molt a veure amb els sistemes matriarcals o patriarcals i amb el control de natalitat. Caldria un estudi més aprofundit sobre les següents hipòtesis:

L'herència prové de la feodalitat. Sense hereu el senyor feudal perd i dissol la seva propietat de la terra.

Les civilitzacions amb hereu no necessiten del control de natalitat ni del control dels matrimonis. Mentre que les civilitzacions sense hereu instauren el control de natalitat -i mantenen la poligàmia- per tenir un únic fill legítim, així com també controlen el matrimoni per evitar el seu trencament.

Mentre no s'han emprat mitjans anticonceptius, aquesta pràctica ha portat a nombroses bestialitats contra el sexe i la dona, especialment entre els musulmans.

En els països cristians de tradició matriarcal es manté l'hereu i la pubilla. Amb la institució de l'hereu, la dona és lliure. I l'hereu té moltes obligacions amb la propietat i amb els seus germans.

En els països cristians de tradició patriarcal, no hi ha hereu i la propietat es parteix entre tots els fills.

En una societat, on la propietat principal ja no serà la terra perquè aquesta estrà en procès de municipalització, on els capitals han de ser constantment reinvertits intel·ligentment, on el diner no pot ser transformat en poder, on la família pren altres formes... s'ha de tendir a suprimir totes les lleis de succesió i cada propietari ha de poder testar a qui vulgui amb tota llibertat. Gravar amb impostos el patrimoni testat destrueix sovint, per fer front als altíssims drets de successió, patrimonis comunitàriament interessants des del punt de vista històric, ecològic o productiu i que convé conservar i millorar, encara que sigui privadament.

Per contrarestar la supressió de l'obligatorietat dels drets de succesió als familiars directes cal disposar d'uns salaris de viudetat de solidaritat social importants (per exemple: la viudetat d'un professional liberal pot ser, en tots els casos sense excepció, del 50% del salari liberal cobrat pel difunt i del 25% per cada fill, des de la mort del pare o de la mare professionals liberals, fins que tingui 25 anys. La viudetat d'un professional utilitari serà única per tots ells).

Versió 30 de novembre del 1988.