Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.11.1.3. Vaga i lock-out uniempresarials. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.2.2. Oficines de patents i marques. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.11.2. Mesures de protecció efectiva a l'inventisme utilitari.

2.11.2.1. Inventisme.

El conjunt dels invents utilitaris forma un sistema que anomenem inventisme i que és el factor de producció global i de productivitats especialitzades (forístic) de més gran i millor potenció acumulativa de béns poduïbles.

En el sentit de la producció global i de les productivitats especialitzades, l'inventisme utilitari es presenta com una empresa especial, que no pot tenir rendiments beneficiaris fins al dia en que passa de l'esfera de les idees, projectes, assajos, plantes-pilot... a l'esfera de les realitat pràctiques i rendibles objectivament en el mercat.

L'entera societat geopolítica ha d'ajudar que l'invent, assolit individualment o en equip, arribi el més ràpidament possible a la seva màxima i òptima utilització. Això, evidentment, en funció de les capacitats econòmiques reals d'aquesta societat, però comprenent que es tracta del factor privat més important forísticament.

En l'aspecte forístic, l'única primera matèria imprescindible a l'home, és la seva intel·ligència creativa, inventiva i pràctica. És evident que les ciències aplicades -tecnologies d'avantguarda o inventisme pràctic- han d'anar precedides d'investigació fonamental i de recerca especialitzada, anomenades «teòriques» malgrat siguin essencialment pro-experimentals i indefinidament experimentadores en laboratori.

Cal ajudar-ho tot. Però per vies diferents: una cosa són les activitats, per essència liberals de la recerca fonamental i de la recerca especialitzada en qualsevol branca de la física (física inerta, biofísica, antropobiofísica...) i una altra cosa, l'inventisme pràctic, essencialment utilitari (mercantil).


Nota:

Forística i forestivitat.

Del grec phorein = produir, la forística es la consideració conjunta de la producció global de qualsevol unitat de producció (empresa, subgremi, gremi, ram, subsector o sector productiu, mercat) i de les corresponents productivitats especialitzades relatives.

La forestivitat és la modulació sintetitzadora de la productivitat bruta i de totes l es «productivitats» relatives a tants factors i unitats de producció com sigui tecnològicament possible. Comprèn les variacions o gradients de la forística.

Forística i forestivitat són molt més amplis i complexos que producció i productivitat i són actualment un dels problemes d'anàlisi matemàtica més importants, tant en microeconomia com en macroeconomia.

Versió 1987.

2.11.1.3. Vaga i lock-out uniempresarials. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.2.2. Oficines de patents i marques. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte