3.1.7. Llei electoral de les col·lectivitats liberals.

Totes les col·lectivitats liberals, del tipus que siguin (arquia política, arquia judicial, arquia cívica; cíviques no-àrquiques) s'hauran de regir pel mateix sistema democràtic d'eleccions i successions al comandament responsable. Aquesta legislació mínima no s'aplicarà, en canvi, a la societat utilitària, la qual s'organitza segons criteris molt diferents en la selecció de persones que han d'ostentar el comandament utilitari. El mercat té un altre tipus de selecció i sanció dels lliures actes mercantils legals, basats en el lliure contracte entre els diferents agents del mercat.

Així el sistema d'eleccions democràtiques s'aplicarà als dos tipus principals de col·lectivitats liberals:

1. Les clarament liberals: Estat, Justícia, Autoritats Territorials Autònomes, Institucions Cíviques, Institucions Liberals-Professionals, Associacions no-lucratives, Partits polítics...
2. Les indirectament mercantils, però acollides a l'estatut liberal per assegurar-ne llur independència del mercat: Gremis, Cambres professionals utilitàries; Caixes d'Estalvis; Comitès-Jurats d'Empresa, Sindicatures d'Accions i Organismes d'Autogestió (tots tres formant el Consell Delegat d'Empresa); Sindicats lliures... (i totes llurs respectives Confederacions).

El sistema d'eleccions democràtiques es fonamentarà en una llei electoral per col·lectivitats liberals que:

1. Té rang de llei constitucional orgànica i només es pot canviar en acord amb tots els condicionaments que fixi la Constitució per a la seva pròpia modificació.
2. Es vàlida per a totes les col·lectivitats i comunitats amb estatut liberal dintre la societat geopolítica: les adaptacions a cada cas concret són les previstes de manera general en la llei i les concretes per les corresponents jurisconsultes prèvia i jurisprudència ulterior.

Aquesta llei fixa exactament els requisits legals per a:

• la convocatòria d'eleccions per la Junta electoral prevista constitutivament en cada cas, amb data fixa, llevat de vacant aleatòria (defunció, dimissió...) en què es convocaran 90 dies després de la vacant.
• la presentació i proclamació de candidats legalment elegibles, que podran presentar-se segons llista convinguda entre ells, però que mai no podrà ésser tancada, essent els butlletins de vot nominatiu.
• la campanya i pressupost electoral igual per a cada candidat. Aquests poden reunir campanya i pressupost segons la llista convinguda entre ells, però no poden mai imposar als seus components una disciplina de campanya i de pressupost. El finançament privat, instrumentalment difícil, serà motiu de desqualificació.
• la policia d'eleccions i recompte de vots.
• que cada votant, sigui l'elecció que sigui, rebi una assignació en el seu compte corrent, pel simple acte de vot, sense que això atempti contra la llibertat de votar o no votar.
• que les eleccions per assemblea popular siguin nominatives.
• que les eleccions en circumscripcions majors al que és una assemblea popular siguin per vot secret en urna, prèvia identificació personal.
• que totes les eleccions seran del sistema proporcional pur.
• en totes les eleccions cíviques o polítiques (que no siguin les dels propis col·legis professionals) el professionals liberals no podran votar.
• en totes les eleccions a legislatius cívics o polítics els professionals liberals tampoc podran presentar-se com a candidats.
• en canvi, els professional liberals sí que podran presentar-se com a candidats a tota classe d'executius.
• que qualsevol candidat a eleccions polítiques o cíviques dimiteixi:
1. si és professional liberal, de la seva actual funció liberal i qualificació professional.
2. si és professional utilitari, de la seva actual situació utilitària, dipositant en la Caixa de Segrest els seus béns utilitaris per a la seva administració.
• que qualsevol candidat pugui retornar al seu estatut original (liberal o utilitari) dos anys després del seu fracàs electoral o després del seu judici postmandat, en cas d'haver estat elegit.

En definitiva, en relació als candidats a eleccions cal distingir clarament els següents casos:

1. Tots els candidats a eleccions cíviques o polítiques:
• cobraran un salari de solidaritat social de candidat (per exemple de 60 punts).
• s'hauran de sotmetre:
• al segrest de tots els seus béns i rendiments utilitaris, si es tracta de professionals utilitaris;
• a la dimissió de la seva titularitat i sou liberal, si es tracta de professional liberals.
2. Tots els candidats a eleccions per a funcions executives:
• no poden pertànyer a cap partit polític, amb una anterioritat de 2 anys com a mínim;
• tenen un pressupost de campanya electoral igual per a cada un dels candidats independents.
• la duració de la campanya és d'un any.
• després de les eleccions els candidats derrotats continuaran cobrant el salari de candidat mentre duri el termini de 6 mesos abans de reemprendre llur vida normal.
3. Els candidats a eleccions per a funcions legislatives:
• han de pertànyer a un partit polític des de, com a mínim, 2 anys i ésser presentats com a candidats pels seus partits respectius.
• tindran un pressupost electoral igual tots els candidats; la duració de la campanya serà de 6 mesos.
• després de les eleccions, els candidats derrotats cobraran el salari de candidat duran els 3 mesos que hauran d'esperar per a reemprendre llur vida normal.
4. Els professionals liberals:
• no poden pertànyer a cap partit polític;
• només són elegibles a funcions executives, a títol merament personal;
• no són electors en cap elecció per a funcions executives o legislatives (cíviques o polítiques).
• són els únics electors i elegibles, en llurs col·legis professionals i en les Cambres Consultives (en tots els nivells territorials).
5. Es evident:
• la total incompatibilitat de més d'una funció liberal;
• total incompatibilitat d'una funció política (executiva o legislativa) amb qualsevol interès utilitari professional.
6. Els estudiants i aprenents (dels 16 als 25 anys):
• pertanyen a la població liberal quant a estatut salarial-social;
• però són lliures quant a llur actuació política, poden ser electors i elegibles.

Versió 1987.