3.1.17. Gratuïtat de tots els serveis liberals.
Una de les finalitats de la revolució que es proposa és
la de fer desaparèixer l'opressió d'unes classes socials
sobre les altres per raó de diner, sense per això limitar
la riquesa dinerària dels més eficaços en la producció
màxima i òptima de béns utilitaris. Aquesta recompensa
privada a llurs esforços productius, és, ara com ara, i per
simple sedimentació de costums durant molts mil·lenis, la
condició necessària per a obtenir grans excedents mercantils,
sobre els quals inventar i redistribuir el diner financer que pot beneficiar
tothom.
Tanmateix, si un servei és anomenat «públic»
és evident que existeix per a tot el poble. Cal doncs, que
així sigui: que els serveis públics per a tot el poble siguin
enterament gratuïts i d'igual qualitat pels pobres que pels rics.
L'Estatut Liberal permet als professionals i institucions liberals exercir
lliurement les seves activitats alhora que facilita la lliure tria gratuïta
per part dels beneficiaris o clients.
Quan per raons tecnològiques -cara a donar un màxim i
òptim servei al poble- calgui crear un monopoli de servei públic,
aquest sempre serà gratuït, finançat comunitàriament
amb l'Estatut Liberal.
Els serveis públics socialitzats rebran la crítica dels
seus beneficiaris, el seguiment per les autoritats legislatives i executives
i la sanció de la Justícia en cada nivell territorial per
denúncia de qualsevol ciutadà, dels diferents defensors del
poble i dels diferents fiscals.
Encapçalen la llista dels serveis públics gratuïts:
-
L'Estat amb tots els seus serveis (molt reduïts).
-
La Justícia a tots els nivells i en tots els serveis (ampliats).
-
Les Autonomies ètniques i confederacions a tots els nivells i en
tots els serveis.
-
Exèrcits i Policies.
-
Lliures associacions ciutadanes, inclosos els sindicats i els partits.
-
Gremis professionals i col·legis vocacionals liberals, amb tots
els serveis dels seus inscrits.
-
Tots els serveis, obres i treballs públics socialitzats.
Versió 1987.
