Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2. Àrea de les institucions cíviques, polítiques i justicials. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.2. L'Estat i el Legislatiu. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.1. L'Estat: gerent responsable.

Més enllà de les funcions estatistes que ni històricament ha assumit, l'Estat és el conjunt d'òrgans permanents -estables- de comandament legislatiu i executiu, entre ells també clarament diferenciats.

La Justícia no forma part de l'Estat, i ha de ser considerada independent d'ell doncs les seves funcions i atribucions són clarament distintes i només les pot exercir si compta amb aquesta independència.

L'Estat no es pot confondre amb el poder, ni amb la nació, ni amb la societat geopolítica. L'Estat es un simple gerent de la societat geopolítica i aquesta esta formada per la unifederació de múltiples nacions que, alhora, es confederen lliurement entre si dins el marc protector federal. L'Estat ha de servir al conjunt de la societat geopolítica, però no l'ha de substituir ni l'ha de sotmetre. Caldrà veure com es concreten aquestes distincions i independències a nivell pràctic.

Una de les primeres distincions que cal fer per veure fins a on l'estatisme habitual confon el termes, és en la diferència entre nacionalització, socialització i estatització.

Nacionalització és un procés pel qual diverses col·lectivitats o ètnies esdevenen, paulatinament i lliurement, una nació o inter-ètnia més amplia. Nacionalització no és sinònim de socialització ja que la societat geopolítica està formada per moltes nacions. Tampoc no es pot equiparar a estatització, sense caure en el parany dels Estats-Nació.

Socialització és una operació que fa passar uns béns utilitaris des de la iniciativa privada i propietat particular a iniciativa social-comunitària. Només cal socialitzar, a més a més de la telemàtica, els treballs i serveis públics cara a una major eficàcia. El contrapunt de la socialització d'un servei és la gratuïtat total.

Estatització, al contrari, és una operació que no canvia en res el règim de propietat i d'iniciativa. La propietat continua essent particular, car l'Estat, simple gerent de la societat geopolítica, és una petita part d'aquesta societat. La iniciativa de l'Estat sobre els béns de la seva propietat particular és sempre la més privativa de totes les iniciatives. Al servei d'aquesta privatització estatista, dedica tota la força legislativa i executiva -armada i policial- que la societat ha posat en les seves mans per a fins més generals.

L'Estat -fort, breu i apartat de temptacions mercantilistes- cal que renunciï a qualsevol propietat sobre béns materials. La propietat sobre béns materials pot ésser privada o comunitària (des del municipi a la societat geopolítica), però mai de l'Estat.

Versió 1987.

3.2. Àrea de les institucions cíviques, polítiques i justicials. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.2. L'Estat i el Legislatiu. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte