3.8.1. Misèria, pobresa i marginació.

El primer objectiu social de l'alternativa cívica és posar els mitjans perquè la misèria, la pobresa i la marginació desapareguin. Els dos instruments principals per a combatre les causes d'aquestes tristes realitats són els salaris i assignacions de solidaritat social i la gratuïtat dels serveis liberals (mèdics, educatius, culturals, informatius, judicials...).

Tots els individus, -i totes les famílies- pel fet de ser persones, tenen dret a una quantitat de diner mensual que els permeti viure dignament (en relació a les necessitats mitjanes de cada societat i moment històric). Aquesta quantitat dependrà, a partir d'un mínim vital assegurat, del valor dels excedents de producció de consum que el mercat sigui capaç de produir i que, degut a la manca de diner per a consum disponible, no pugui vendre.

Aquesta capacitat d'inventar i de distribuir diner de manera racional i equitativa és possible solament en un sistema monetari informatiu. Aquest diner, començat a distribuir entre els sectors de població que avui no arriben al salari mínim interprofessional, permetrà d'augmentar el consum de productes bàsics, molts d'ells excedents invendibles que fins ara generen crisis i tancaments d'empreses. La invenció de diner en l'exacta quantitat del valor dels excedents de producció de consum no només permet la desaparició de la pobresa sinó que afavoreix el conjunt del mercat donant sortida als productes.

La desaparició de la mendicitat, la prostitució, la petita delinqüència... pot ser amo aquest sistema molt més ràpida, eficaç i, fins i tot, econòmica, que amb els sempre terrorífics, costosos i superficials sistemes policíacs de «sequretat ciutadana». Amb la reforma del sistema monetari és impossible realitzar cap d'aquestes «activitats»: la desaparició del diner anònim no permet fer almoina, ni facturar sexe, ni droga, ni objectes robats. Donar un salari vital de solidaritat social de, per exemple, 40.000 pessetes al mes a tots els majors de 16 anys que tinguin ingressos inferiors a aquesta quantitat -jubilats, joves en atur, mares solteres, aturats sense subsidi, toxicòmans diversos- permet, en molts casos, no abocar els beneficiaris a actes delictius de supervivència i a treure'ls de la misèria permanent.

Un càlcul simplificat, a títol d'exemple, permet veure que, àdhuc amb el mateix sistema monetari actual, tal com es fa en diversos països del món, la massa de diners a repartir no és cap xifra que no es pugui assumir. Per exemple, a les Espanyes, 40.000 pessetes per 12 mesos són 480.000 pessetes a l'any, per 5 milions de beneficiaris és igual a 2,4 bilions de pessetes a l'any. Aquests diners només podrien destinar-se a consum de productes bàsics legals (amb sistema monetari electrònic únic) i no solament no han de produir inflació, sinó que poden donar una empenta a la producció i al comerç. Els pressupostos generals de l'Estat actualment són uns 12 bilions i el Producte Interior Brut uns 25 ó 30 bilions (en el sistema monetari actual és quasi impossible de saber-ho exactament). Aquests 2.4 bilions són un percentatge petit que, previsiblement, poden aportar beneficis. Per que avui no es reparteixen aquests diners?. Primer, perquè el sistema monetari actual no permet saber qui els necessita, ni quants se'n poden inventar, ni amb que es gasten (consum o inversió, actes legals o il·legals...). Segon, perquè la pobresa, «crisi dels de baix» és un sistema calculat per a mantenir les estructures de poder dels de sempre i fer créixer la por i la insolidaritat entre la població.

L'objectiu final d'aquesta mesura és de dotar d'un salari vital de solidaritat social a tots els individus des de la seva naixença fins a la mort pel sol fet de ser persones i sense cap altra restricció; i un salari d'atur forçós indefinit a tots els qui quedin sense feina en el mercat. A partir dels 16 anys els joves cobraran un sou com a estudiants o com aprenents. I si no troben feina, quan acabin el temps de preparació, passaran a cobrar l'atur indefinit.

La gratuïtat dels serveis socials i culturals, gràcies a l'Estatut Liberal és el complement indispensable per a donar eines per a sortir de la pobresa i la marginació, però, com que la preparació cultural és lenta per a donar resultats palpables antimisèria, cal assegurar la subsistència diària en el present, amb els salaris de solidaritat social.

Versió 1987.