Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 05. Reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 07. Sobre funcionaris cessats.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 06. Simplificació fiscal.

(L'Agustí acabava amb els tributs).

Exposició de motius:
La teoria empírica lògica pro-experimental del mercat històric, afirma que els impostos són completament inútils en una economia racional de mercat i tot el que és inútil és nociu per a la comunitat.

§ Article 1. De tota la absurda complicació, heretada, de seculars i nous impostos, càrregues parafiscals, gabelles, drets reals, etc.

1. només conservarem per a l'Estat, en sentit estricte de prudència política, ( per si de cas la teoria no és prou alta i es necessiten mes diners) «un impost, inicialment del 5% sobre tràfic d'empresa (ITE)»: simple i comprensible a tothom, què no necessita cap altre control que el de la legalitat de cada factura-xec i, a través d'aquest, és de recobrament a cost molt baix, per part dels mateixos bancs de negocis

2. per a l'educació del poble i per a garantir constitucionalment uns fonaments eficaços d'això que el nou Estat entén per llibertat creativa en cada ètnia, només és conserva un altre impost únic del 5% sobre la propietat privada del sòl nacional, a benefici exclusiu de cada municipi: sobre bases de lliure concert entre, d'una part, propietaris de solars i terrenys (agrícoles, forestals, no cultivables, etc.) i d'altra part, cada municipi; aquest impost perseguiré una progressiva nacionalització-municipalització de tota la terra pàtria.
(L'Agustí pensa que la terra ha de ser del municipi, no pot ser privada. Si vols conservar la propietat el propietari haurà de pagar...)

§ Article 2. El propietari haurà de pagar un impost del 5% anual sobre el lliure preu, concertat cada 2 anys amb el municipi, de les seves propietats de terreny. El municipi comprador-nacionalitzador de qualsevol-propietat haurà de llogar a l'antic propietari la mateixa propietat a un preu màxim del 1%.

§ Article 3. És a partir d'ingressos autònoms suficients per part de tots els municipis que ha de néixer, per l'afany d'una lliure confederativitat, una caixa confederativa de mútua solidaritat i ajuda inter-municipal.

§ Article 4. D'aquesta manera només caldrà protegir constitucionalment: barris, llogarets, masies, etc., a base d'una caixa intra-municipal de lliure confederativitat, ajuda mútua i solidaritat entre les comunitats primàries de cada municipi

§ Article 5. El municipi no podrà mai ni per cap motiu vendre un solar o terreny ja municipalitzat-nacionalitzat, només podrà llogar-lo a un preu màxim del 1% del seu valor, lliurement concertat, de compra.

§ Article 6. En cas de venda de qualsevol solar o terreny, pel qual el propietari hagi
satisfet normalment l'impost del 5% sobre el preu lliurement concertat
amb el municipi, aquest té opció de compra al lliure preu de mercat
convingut entre venedor i l'eventual comprador.

§ Article 7. En cas de renúncia de nacionalització per part del municipi, el venedor pagarà un impost extraordinari del 50% sobre la diferència entre el prea lliurement concertat amb el municipi i el lliure preu de venta convingut entre ell l'eventual comprador.

§ Article 8. L'article 2 no serà d'aplicació pels petits propietaris (menys de ... hectàrees)

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 05. Reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 07. Sobre funcionaris cessats.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte