Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 20 d’agost del 1977.
Ajuda al nou estat d'una vella nació.
Em sento com atacat per un eixam d'abelles. Ens passa a tots els parlamentaris, però jo tinc la «desgràcia» suplementària d'estar contínuament al mig del carrer, a l'abast de qualsevol, sense trava de cap classe. Les malifetes, acumulades durant els llargs anys passats, sembla que s'hauran de resoldre en dos mesos. Els «aiguamolls» de l'Empordà, la nuclear d'Ascó al Baix Ebre, el parc natural d'Aigües Tortes al Pallars Sobirà, la tèrmica de Cubelles al Garraf, l'ocupació d'habitatges a Ciutat Badia del Vallès o la defensa un espai social al barri de la Immaculada a Badalona, la legalització del PSAN, els minusvàlids, els cecs, un ateneu que manca als andalusos immigrats de Cornellà. Els braus obrers d'Eurostil, tancats des del juny, estan impacients. En tenen motius. Ens han renyat als parlamentaris per la ràdio. La tarda en què van venir a demanar-me ajuda, jo estava malalt, amb un mal de cap que em va obligar a negar-me a tota visita. Ni vaig arribar a assabentar-me de què volien. Se'n van anar enfadats.
No tenim pressupost. No tenim temps per a tot. Ni tenim reglament de l'Entesa dels senadors catalans, ni el tenim de l'Assemblea de Parlamentaris. L'Estat a Madrid funciona des de fa centenars d'anys amb milers d'empleats. El petitó i incipient Estadet català no té res, fora d'una muntanya de bona voluntat. I té l'obligació de tractar de resoldre els problemes per un ordre determinat d'eficàcia, deixant amb fermesa sense resoldre, per l’instant, problemes gravíssims el moment dels quals encara no ha arribat, encara que se li regirin les entranyes.
Ara la meva feina principal és la consecució de l'amnistia. El Ple de l'Entesa dels Catalans avala una àmplia campanya d'amnistia per als dies en què es debati a les Corts. En comptes de demanar-me tantes coses, per què no m'ajudeu, des d'ara, a preparar aquesta campanya, amb la vostra col·laboració personal i amb diners, per alliberar el poble de totes les discriminacions franquistes i per alliberar aquest pobre senador, de la seva «presó» inacabable? Hi ha un telèfon, el 3015248. Hi ha una adreça, carrer Entença, davant del núm. 155.
Lluís M. Xirinacs.
