Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 6 de desembre del 1977.

El Consell de la Generalitat.

No he intervingut gens a la formació d'aquest Consell. No sé si vaig fer bé o vaig fer malament. S'ha repetit fins a la sacietat en els tensos forcejaments d'última hora que els misteriosos pactes de Perpinyà, que la composició del Consell havia de reflectir el resultat de les eleccions del 15 de juny.

Ja en la negociació de la preautonomia es va veure que el fer prevaldre el resultat de les urnes catalanes sobre la situació de fet o correlació de forces ens va fer perdre poder a Catalunya. Em fa por que ara torni a passar el mateix. Tindrem, en el millor dels casos, un Consell amb molta esquerra per un temps i mentrestant, els que ens han de donar poders se'ns aniran tornant garrepes. Crec que és un tema per reflexionar. Els avantatges estructurals haurien d’estar per sobre dels avantatges conjunturals. I no crec que s’hagi tingut molt en compte aquest principi per part de les forces guanyadores.

Estranyament les urnes del 15 de juny no han estat tingudes en compte absolutament per a res a l'hora de reconèixer voluntats populars sobre els senadors. Com si no existíssim.

No sé si els meus votants em demanaran comptes pel meu absentisme absolut a l'hora de les visites a Tarradellas en vistes al Consell. De moment ningú no m'ho ha recriminat i alguns ho han vist bé. No tot s'esgota en el Consell. És urgentíssim que el ciutadà tracti d'assumir les seves pròpies responsabilitats i no cregui infantilment que la Generalitat ho arreglarà tot. I perquè el ciutadà assumeixi les seves responsabilitats cal treballar de ferm a la base de la societat. I en això estem.

Lluís M. Xirinacs.