Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Crònica gallega. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Fiscal fiscalitzat. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimecres, 10 de maig del 1978.

Filant encara més prim.

Aldo Moro (1916-1978). Font: Wikipèdia.La menció de la mort d'Aldo Moro va constituir el primer punt de la sessió plenària del Senat.

Moltes vegades he dit que aquest fenomen del nostre temps que els poderosos han vingut a batejar amb el nom de «terrorisme» és un fenomen secundari. Que els batejadors precipitats solen ser els responsables d'una cosa que s'hauria de dir terrorisme primari.

Els qui amb més duresa van posar sobre la taula de la història aquest terrorisme secundari van ser els palestins, que van realitzar fulgurants incursions en aeroports o durant la celebració dels Jocs Olímpics. Però a ningú se li amaga que el nombre de les seves víctimes innocents és petit comparat amb tota la nació palestina expulsada violentament del seu territori i condemnada a viure o a morir en tendes, enmig d'un desert, anys i anys, davant la passivitat internacional més absoluta. Israel va ser la terrorista primària, per molt dret històric que tingués a disposar d'un solar patri. Patriotes jueus hi hagueren que, amb molt bon acord, van propugnar la confraternització d'àrabs i israelians per mitjà d'un arranjament no violent. Però van ser arraconats com una nosa a l'hora dels tancs i dels canons, després d'haver estat utilitzats en els primers moments de la penetració per enganyar els autòctons. Que ningú no s’estranyi que qui és aixafat sense entranyes es torni contra el seu agressor emprant mètodes sense entranyes, a causa de la situació de desesperació. Allò terrible del moment actual és que s'està filant encara més prim i darrere dels aparents terroristes oprimits de segon grau, siguin Brigades Roges, siguin altres, s'estan amagant uns terroristes de tercer grau que vénen a coincidir amb els de primer grau. Els poderosos s'infiltren entre els oprimits, els fan donar la cara, es tornen a imposar des de l'ombra i així es tanca el cercle intern. La guerra va ocupant àmbits més ocults, més tenebrosos. Quina lleixiu política podrà netejar aquests baixos fons de la nostra societat moderna?

Lluís M. Xirinacs.

Crònica gallega. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Fiscal fiscalitzat. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte