|
|
El complex equilibri de tres fòrums
en un
Conclou el FSM de Nairobi
Nairobi.- Mort el rei, viva el rei! Acabada la 7dt. edició del Fòrum
Social Mundial (FSM) de Nairobi, viva Àfrica!
Després de cinc dies d'intercanvis, debats, interculturalitat a l'engròs
i mobilitzacions, s'imposa la mirada cap a enrere, el balanç imprescindible.
Si alguna cosa va planejar durant tot la trobada altermundialista, va ser la
co-existència de diversos fòrums en un.
El primer, el de dintre de l'Estadi Internacional de Deportis Moi, de Kasarani,
immensa mola de 100 mil places, creativament adaptada per a albergar als 50
mil participants.
Va ser el fòrum dels debats intensos, dels espais reduïts i la
reflexió pausada. L'essència teòrica d'una trobada que
no va defraudar per la seva riquesa temàtica. On van estar presents no
només els grans eixos tradicionals d'aquests esdeveniments, sinó
també el component específic africà. En el qual van sobresortir,
per exemple: les relacions Europa-Àfrica; la deute; la fiscalitat internacional;
la terra; la SIDA ; la lluita contra la misèria; i la mateixa existència
present i futura del FSM. Un absent preocupant: els grans desafiaments ecològics
a tenint present la desertificació creixent de Àfrica.
Per fora de les graderies, en el passadís que envolta a tot l'estadi,
sempre dintre del recinte, es va protagonitzar el segon fòrum. El de
la música, les expressions culturals, la mostra i venda de productes
locals, les manifestacions internes, el crit i la passió. Una barreja
de mercat i teatre permanent. Va aportar color, calor i vida. I va llançar
el senyal -igual que Mumbai en 2004- que existeixen en el planeta altres formes
d'entendre, viure i exterioritzar la política.
El tercer fòrum va ser el de les grans carpes, fora de l'Estadi i més
enllà de l'enreixat. Excepte escasses excepcions -com l'espai de Drets
Humans- , va pagar el preu del gegantisme i el despoblat. Un elefant desproporcionat.
Recintes preparats per a rebre a milers de persones, on hi havia només
un centenar. El lloc on es va preparar la protesta contra els preus cars del
menjar i la inscripció per als locals - que es va transformar fins i
tot en mini mobilitzacions de pes simbòlic.
Era, paradoxalment, el sector de les activitats autodenominades "co-organitzades",
les úniques que en el programa anaven acompanyades de noms propis de
personalitats conegudes. No va funcionar. Gairebé no va aportar. Amb
un agreujant més gran: era la part del fòrum obert al públic,
on qualsevol participant, encara sense acreditació, hagués pogut
assistir.
Era el sector geogràfic del Fòrum d'intersecció amb la
societat civil de Nairobi. Insuficientment present, no només en la marxa
d'obertura sinó en la vida quotidiana del Fòrum.
Cau el teló, el FSM va viure una edició més. Àfrica va gaudir el seu fòrum. El desafiament de futur és clar. Que el tercer fòrum, el de fora, el que no va funcionar, es converteixi aviat en el més important. Que els moviments socials africans s'enforteixin. Que Nairobi desperti.
Sergio Ferrari