 |
Català
| Castellano | English
| Français
| Deutsch
| Italiano
| Galego
| Esperanto En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
|
 |
|
   Capítol 13. Estratègia d'equilibri en el comerç exterior. 1. Objectius d'aquest capítol. En aquest capítol es parla de l'estratègia d'equilibri en el comerç exterior com a complement del que ja s'ha dit referint-se al mercat interior al capítol 10. La tesi fonamental és que s'ha d'assegurar l'equilibri de la balança de pagaments i que, per a obtenir-lo, la implantació de la factura-xec telemàtica pot esdevenir l'eina insubtituïble ja que proporciona un coneixement exhaustiu de la seva situació a cada moment. D'aquesta manera es pot fixar una política duanera adequada per a contrarestar els desequilibris entre les importacions i les exportacions. D'altra banda, la utilització de la factura-xec de comerç exterior fa impossible l'especulació de capitals internacionals fomentada per l'actual sistema del mercat de divises, ja que totes les operacions es fan en unitats monetàries interiors i només és el Tresor qui podrà detentar divises, establint diàriament les equivalències de la unitat monetària interior amb les divises estrangeres a partir d'un «patró-or» arbitrari relacionat amb el mercat internacional del metall or. Finalment, com ja hem dit al capítol 10 referint-nos al cas del mercat interior, aplicarem una estratègia similar per inventar diner comunitari destinat al comerç exterior, sempre en funció dels excedents de producció. 2. L'equilibri de les balances de pagament. L'estratègia fonamental que hauria de perseguir tot comerç exterior sà és que el total de les exportacions de mercaderies (productores i produïdes) s'equilibri amb el total d'importacions de mercaderies (productores i produïdes): l'equilibri amb el total d'importacions de mercaderies i el d'exportacions. Si aquest equilibri no es dóna, cal, a la llarga, que cessi el comerç exterior, perquè el país deficitari (que importa més que no exporta) es posa en una situació interna d'insolvència insostenible, que perjudica també el seu creditor. Aquest equilibri és relativament fàcil d'establir amb la pràctica de la factura-xec telemàtica, perquè aquesta proporciona un coneixement exhaustiu de la situació de la balança de pagaments a cada moment, amb cada pais (tractat bilateral) o grup d'estats (tractat multilateral). En funció d'aquesta situació, hom pot imposar uns «drets duaners» variables: si la balança amb cada Estat contractant estranger està en equilibri, els drets duaners seran nuls; els drets a la importació pujaran amb les balances deficitàries, i els drets a l'exportació pujaran amb les balances amb superàvit. Els drets de duana propis, així automàticament establerts segons una escala legal ben coneguda de tothom, seran, per simple demanda, comunicats a qualsevol empresa interessada, pròpia o estrangera, independentment de quin sigui el producte a importar o exportar: l'únic factor a tenir en compte és l'equilibri de balances existent amb el país de destinació o d'origen considerat. Aquests drets de duana seran garantits a l'empresa interessada per un període de temps prudencial, si es compromet a realitzar l'operació, segons factura pro-forma presentada, dintre el termini fixat. S'aconsegueix per aquest sistema un equilibri dinàmic i continuat de balances, que és la millor garantia per a un bon funcionament del lliure comerç internacional propi, en funció de la pròpia legislació, però sobretot en funció de totes les lliures iniciatives privades-solvents. L'Autoritat de Comerç Exterior i Duanes també tindrà en compte que, en cada factura pro-forma presentada per a conèixer els drets de duana, els preus facturats siguin conformes als preus mínims de venda, a l'engròs i al detall, establerts en l'aranzell general interior. En el cas que els preus estrangers siguin inferiors a aquests preus mínims, fixats pel gremis respectius (o en llur defecte per la Justícia econòmica especialitzada), els drets duaners «anti-dumping» seran exactament la diferència entre el preu d'origen de cada mercaderia importada i el preu interior d'aranzel. Referent a exportacions de serveis (nolis, assegurances, etc...), salaris laborals, interessos, dividents, regalies, repatriacions de capitals, etc, corresponents a inversions, empreses o invents estrangers en el propi país, i amb referència a exportacions de capitals del propi país a qualsevol país estranger, l'Autoritat del Comerç Exterior i Duanes haurà de respectar, no solament la legislació general anteriorment mencionada, sinó, a més, els contractes realitzats, segons legislació vigent especialitzada, entre ella i qualsevol persona privada (individual o col·lectiva) o institucional-pública. 3. La qüestió de les «divises». Com ja hem vist en el capítol 4, el comerç exterior suposa unes relacions monetàries internacionals que avui dia estan caracteritzades per la «flotació de divises»: no hi ha tipus de canvi fixos, sinó que aquests fluctuen i evolucionen segons la cotització de cada divisa en el «mercat de canvis». La cotització de cada divisa hauria de flotar, en principi, segons la situació productiva i monetària de cada societat geo-política; de fet, però, la irracionalitat del sistema monetari actual permet que les fluctuacions ajustadores normals es vegin ampliades, pertorbades, fins i tot capgirades, per causa dels anomenats «moviments especulatius de capital» o «hot money». En aquest cas, les cotitzacions fixades no corresponen a cap realitat mercantil, sinó a les voluntats especulatives, i en lloc de servir a un major i millor desenvolupament dels mercats interiors i exteriors, no fan sinó perturbar-los i sumir-los en el desordre i la contradicció. La primera condició a complir per qualsevol sistema monetari racional, com ja hem vist, és que «no hi pot haver moviment monetari sense el corresponent i correlatiu moviment invers de mercaderies concretes (ja siguin mercaderies produïdes o mercaderies productores)». Aquesta mateixa regla cal aplicar al comerç exterior, i, per tant, és evident que queda suprimit de soca-rel el «mercat de divises» en qualsevol societat geo-política que adopti la factura-xec telemàtica com a únic instrument monetari legal. Canviar una moneda en una altra, sense que el motiu no sigui una transacció real amb l'exterior, serà instrumentalment i totalment impossible. El «canvi de divises» a efectes comercials serà un assumpte a resoldre centralitzadament per l'Estat, gerent de tota la societat geo-política, de la següent manera: tota transacció comercial amb l'exterior, ja sigui d'importació o d'exportació, de mercaderies productores (capitals, treballs, invents, equip empresarial), comportarà l'establiment d'una «factura-xec exterior». Poden presentar-se dos casos: Cas A.
Cas B.
Amb aquest sistema desapareix tota possibilitat d'especular sobre la unitat monetària, i les fluctuacions del valor de canvi d'aquesta respecte de totes les altres divises es deuran, únicament, a la pròpia evolució del mercat de producció. 4. Invenció de diner exterior. La mateixa estratègia d'invenció de diner comunitari que hem vist en el mercat interior, pot aplicar-se, si convé, i en funció sempre dels excedents de producció existents, al comerç exterior. Quan tota la producció no pot ser absorbida pel mercat interior -malgrat els crèdits concedits i les finances repartides- llavors es poden concedir «crèdits i finances» als països estrangers interessats per les mercaderies excedentàries. El comerç exterior es constitueix, així, en el tercer canal de sortida del mercat interior. Igualment, qualsevol Estat estranger (tractats bilaterals), grup d'Estats estrangers (tractats multilaterals), qualsevol empresa o grup d'empreses estrangeres poden concedir al propi Estat crèdits inversius i finances consumptives, segons conciliació contractual-legal de llurs interessos amb els propis de la societat geo-política. La fòrmula per a l'equilibri de balances del comerç exterior és llavors la següent, molt simplificadament:
Ip + Ie + idp
Ip = Importacions privades
Notes: 1El preu del metall or fixat a Londres és acceptat per tots els països del món; això permet establir aquesta equivalència cara al mercat exterior, ben allunyada de cap retorn a la moneda concreta, ni intrínseca ni extrínseca. |