Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs, una nova esperança per una humanitat responsable.

Agustí Chalaux (1911-2006) fou un adolescent inquiet que als seus 14 anys va assistir a una conferència del banquer Horace Finaly (1871-1945), llavors director general del Banc de París i dels Països Baixos. El banquer parlava de les vaques grasses i, durant el torn de paraules, el jove Agustí va preguntar: «I les vaques magres, qui les va inventar?». A resultes d'això en va néixer una gran amistat.

Durant alguns anys s'anaren veient tots dos, transferint-li en Finaly coneixements no escrits pertanyents a la casta superior dels grans banquers, fins que les seves vides se separaren. Una de les informacions que va expressar en Finaly al jove Chalaux era la següent: «Existí a l'Àsia Sudoccidental una edat d'or, on la moneda no era d'or ni d'argent, i on regnava la pau i la responsabilitat».

L'any 1936, en Chalaux va contemplar el fracàs dels seus amics llibertaris, que l'anomenaven «Xaló». Un d'ells, Abad de Santillán, li comentà: «Ja hem perdut la guerra i la revolució per no haver sabut, des d'un principi, dominar la moneda i la banca com a instruments al servei del poble; hem considerat, com uns adolescents, que les armes i la violència ho eren tot».

Més endavant, amb la revolta d'Hongria del 1956 contra la Unió Soviètica, l'Agustí Chalaux es va adonar que la violència revolucionària estava condemnada al fracàs, degut a que els estats moderns tenen tots els instruments al seu abast per esclafar les revoltes i perpetuar-se en el poder.

L'any 1979, en Chalaux va convéncer Lluís Maria Xirinacs (1911-2007) d'estudiar plegats un nou model polític, econòmic i social, explicant la següent anècdota: «Si tu tens excedents de carxofes, i hi ha gent que pateix fam, llavors pots inventar el diner necessari per comprar-les, donant diner a la gent que pateix fam, amb la qual cosa els excedents es consumeixen, els comerciants donen sortida als seus productes i la gent deixa de patir fam».

Van assabentar-se alhora, en un article de l'arqueòloga francesa Denise Schmandt-Besserat, titulat «El primer antecedente de la escritura» («El primer antecedent de l'escriptura») dins la revista «Investigación y Ciencia» que, tot investigant l'origen de l'escriptura a Súmer, ella també va descobrir l'origen de la comptabilitat. Durant milers d'anys, des del 8000 al 2300 abans de Crist, va existir a Sumèria una civilització de ciutats-imperis on es desenvolupava el mercat, però aquest es basava en intercanvis que deixen prova jurídica, evolucionant mitjançant instruments de fang cuit com fitxes foradades, boles amb fitxes a dins i tauletes.

Va resultar, doncs, que a Súmer va existir, durant milers d'anys, l'edat d'or de la qual va parlar en Finaly al llavors jove Chalaux. És la demostració que l'ésser humà no és corrupte per naturalesa, sinó que és l'antisistema actual basat en el diner anònim, que va de ma en ma sense deixar rastre, el que incentiva la manca d'honradesa humana. Justament amb el diner anònim s'inicia la cadena d'imperialismes moderns que dura fins els nostres dies.

Cal recuperar el caràcter nominatiu del diner. I això torna a ser possible mitjançant la moneda telemàtica. Cal fer-ho, però, sense deixar que la xarxa telemàtica monetària comporti una tirania en mans de polítics o banquers.

L'Agustí i en Lluís Maria van formar equip amb el metge Joan Parés, aquest darrer fent de secretari, fundant plegats el Centre d'Estudis Joan Bardina. L'any 1982 van redactar el seu primer llibre conjunt: «Tercera Via, Sistema General a la mesura de l'home d'avui», que trenta anys després ha estat editat en paper i posat a disposició de tothom per Internet.

Després del mecanoscrit del «Sistema General», el Centre d'Estudis Joan Bardina va elaborar altres llibres i documents, que han estat traduïts i publicats dins del seu lloc web: http://bardina.org

Des d'aleshores, la llavor sembrada per l'Agustí Chalaux i en Lluís Maria Xirinacs espera que fructifiqui per construir una humanitat lliure, justa, responsable i en pau.

Brauli Tamarit Tamarit.
Diumenge, 1 de juny del 2014.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte