Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Eliminar el metàl·lic per aturar el frau.

A continuació reproduïm el següent article que tracta sobre la possible eliminació del diner anònim de monedes i bitllets, la qual cosa permetria reduir la corrupció, el frau fiscal i els crims i delictes per raó de diner.

Sense frau fiscal es podrien abaixar els impostos, encara que no es tingui en compte la hipòtesi del bé comú mercantil o capitalisme comunitari enunciada per l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dins del Centre d'Estudis Joan Bardina.

Però sense el diner anònim de monedes i bitllets seria inviable la mendicitat, per la qual cosa la hipòtesi del capitalisme comunitari, de ser verificada, ens permet aplicar, sense apujar els impostos, un sistema de renda bàsica universal que faci que tots els ciutadans siguin consumidors, amb la qual cosa eliminem la misèria material dels més desfavorits i als venedors de productes de primera necessitat no els hi mancaran clients.

Finalment, recordem la proposta del Centre d'Estudis Joan Bardina consistent en la nacionalització de les xarxes telemàtiques monetàries i la seva disposició a mans d'una justícia veritablement independent, per tal de garantir la transparència, la fidelitat de les dades i la privacitat dels usuaris.

Ara.cat. Logotip.Ara Premium. Diumenge, 22 de febrer del 2015.

Fiscalitat Control Alternatiu.
Eliminar el metàl·lic per aturar el frau.
Els pagaments amb targeta estan més estesos als països que tenen menys economia submergida.

Júlia Manresa. Barcelona | Actualitzada el 22/02/2015. 00:00.

Diners de plàstic. Els països amb més pagaments amb targeta tenen menys economia submergida. / F. Forné.
Diners de plàstic. Els països amb més pagaments amb targeta tenen menys economia submergida. / F. Forné.

Comprar el pa o el diari amb una targeta és més que habitual en països com Holanda o Dinamarca. Els mateixos estats europeus que, segons un estudi de l’agència de treball temporal Ranstad, el 2014 tenien nivells d’economia submergida fins a un 10% inferiors dels d’Espanya.

El maig de l’any passat Ken Rogoff, ex economista en cap del Fons Monetari Internacional i professor de Harvard, publicava un article al Financial Times en què proposava acabar amb l’efectiu per reduir l’evasió fiscal. De fet, Suècia ja s’ho va plantejar el 2010, quan el sindicat Finans For Bundet ho va proposar com a mesura per evitar els robatoris.

És un fet que cada vegada es fan més pagaments amb diners de plàstic. El 2013 hi va haver 2.300 milions de transaccions electròniques a Espanya, el doble que deu anys abans. Però encara queda camí per córrer. Cada holandès fa una mitjana de 340 transaccions amb targeta a l’any. En canvi, un espanyol en fa 120. En paral·lel, l’economia submergida d’Holanda suposa el 10% del seu PIB, mentre que a Espanya suposa un 18,6%. Segons un estudi de Visa Europe (que, cal dir-ho, és part interessada), l’evasió fiscal és inversament proporcional al nombre de compravendes electròniques.

Una solució radical.

Per existir, l’economia submergida necessita efectiu, sobretot el d’alta denominació. Com més grans són els bitllets, més diners circulen en negre. «Eliminar del tot el metàl·lic seria un canvi molt radical, primer hauríem de començar per eliminar els bitllets de 500 euros», opina José María Montalvo, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. De fet, els inspectors d’Hisenda de l’Estat van incloure en el seu recull de mesures per reduir l’evasió fiscal del 2014 l’eliminació dels bitllets de 500 i de 200.

Actualment ja hi ha diverses iniciatives polítiques per impedir grans pagaments amb bitllets. Fa tres anys Espanya va posar un límit de 2.500 euros a les compravendes en efectiu, mentre que França va anar una mica més enllà i les va limitar a 1.000 euros.

Montalvo reconeix que acabar amb el metàl·lic reduiria molt notablement els nivells d’evasió fiscal, però creu que presenta diversos inconvenients. D’una banda, obliga tothom a bancaritzar-se i «hi ha part de la població que no pot o no vol fer-ho». De l’altra, implicaria un canvi cultural per al qual «encara no estem preparats». El mateix pensa l’economista Julio Rodríguez, autor del llibre Crisis económica y cambios en el sistema financiero (Crisi econòmica i canvis en el sistema financer). Rodríguez, a més, defensa que a priori només se’n beneficiarien els bancs, que són els que cobren comissions als usuaris per l’ús de les targetes de dèbit i de crèdit. En aquest sentit, l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes de Catalunya (Adicae) creu que, en l’hipotètic cas que passés, seria fonamental que «s’acabés amb l’abús de les comissions que les entitats financeres cobren als establiments i als usuaris».

Amb tot, deixar de pagar en metàl·lic tampoc no aconseguiria acabar completament amb l’economia submergida. «Si hi ha anonimat, hi ha economia submergida», explica Esteve Almirall, professor d’Esade i especialista en intel·ligència artificial i bancs en línia. De fet, cada vegada hi ha més maneres de fer pagaments anònims a través d’internet. La divisa electrònica bitcoin n’és un clar exemple. «Que paguis amb targeta no és una garantia que paguis els impostos», recorda el professor García Montalvo, que també creu que obre la porta a altres mètodes de frau, com ara la suplantació d’identitats o les transferències online a altres països per evadir grans capitals.

Cap a la digitalització total.

De totes maneres, «és innegable que l’efectiu ja ha passat a la història», proclama Esteve Almirall, que està convençut que el diner físic desapareixerà i que Espanya està perfectament preparada perquè passi. Per ell no hi ha cap xoc cultural. Al contrari: creu que el pagament amb targeta està «molt arrelat», sobretot en les noves generacions.

Fins i tot va més lluny i afirma que la targeta com a objecte físic també acabarà relegada. Només cal fixar-nos en les diferents possibilitats que comencen a aparèixer per pagar des dels smartphones. L’aplicació Apple Pay, per exemple, permet fer qualsevol transacció des del telèfon a través de l’empremta digital i «és encara més segur que la targeta de crèdit», diu Almirall. Samsung tampoc no vol quedar-se enrere i aquesta setmana ha fet oficial la compra de LoopPay, una empresa que reprodueix sense cables les bandes magnètiques de les targetes dels lectors dels comerciants. «No tothom té targeta de crèdit, però gairebé tots tenim un smartphone, i això vol dir que tard o d’hora tots acabarem pagant sense efectiu», preveu Almirall.

Enllaç a l'article original en català:

http://www.ara.cat/tema_del_dia/Eliminar-metallic-aturar-frau_0_1308469257.html

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte