Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Ètica a la indústria electrònica.

Publiquem, dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina, aquest article del setmanari Directa on es denúncia la necessitat d'una major transparència en la fabricació dels electrodomèstics i en el tractament de les deixalles electròniques.

En aquest document s'informa de propostes alternatives impulsades des de les empreses, com la fabricació del primer terminal mòbil intel·ligent i just, Fairphone. També hem reproduït, en una altra pàgina, dues entrevistes a l'empresari Benito Muros, que denuncia que molts electrodomèstics són fabricats anticipant la fi de la seva vida útil, omplint de deixalles el planeta. Ell és iniciador del moviment SOP, Sense Obsolescència Programada, una iniciativa destinada a fabricar bombetes, punts de llum i altres electrodomèstics amb una durada llarga i de molt baix consum, amb la intenció que el seu exemple s'escampi dins del món de la indústria.

Des del Centre d'Estudis Joan Bardina creiem que tot impuls particular en favor de l'ètica i la transparència en el món de la indústria és un fet positiu, que es veurà reforçat en gran mesura amb l'aplicació d'un Sistema General que estableixi la transparència en cada intercanvi monetari, la qual cosa farà que qui jugui net tingui avantatge enfront del més corrupte, invertint així els incentius que s'han mantingut des de fa 4300 anys.


Directa. Logotip.Directa. Número 355. 26 de març del 2014. Quaderns Illacrua. Transformacions. Pàgina 6.

Ètica a la indústria electrònica.

L’Estat espanyol genera més de 40.000 tones de residus electrònics cada any i només un 8% són reciclats o reutilitzats. La indústria electrònica creix un 7% cada any. La diversitat de components que integren els aparells fa que la població no tingui informació de la procedència dels productes que compra. A l’Àsia, les principals empreses proveïdores de tecnologia són denunciades per abusar de les condicions laborals de les treballadores. A l’Àfrica, es perpetren situacions de conflicte per explotar les matèries primeres que s’usen per fabricar els aparells. La certificació TCO de material informàtic i telefonia, el projecte Electronics Watch per a la compra pública socialment responsable o el primer mòbil just, Fairphone, són els primers passos per dotar d’ètica una indústria que, històricament, ha viscut d’esquenes als impactes socials i ambientals dels seus productes.

Oriol Agulló.

«Treballo sis dies a la setmana de les set del matí a les set de la tarda. És una feina dura que s’ha de fer molt ràpid: hem d’acabar 105 peces cada hora», relata Yang Xiaohong, una treballadora de 30 anys que s’encarrega de comprovar i soldar les plaques dels circuits per a Dell a la fàbrica d’MSI de la província xinesa d’Hunane. Aquest és un dels testimonis que relaten DanWatch i China Labor Watch a l’estudi Electrònica «low cost» –elaborat amb el suport de Setem Catalunya–, on retraten les condicions laborals de quatre empreses proveïdores del gegant informàtic Dell a les regions xineses de Guangdong i Jiangsu. Ambdues entitats formen part de Good Electronics, una xarxa d’organitzacions i persones expertes de la societat civil preocupades pels drets humans, laborals i ambientals de les proveïdores de components electrònics. Good Electronics promou la campanya de les Nacions Unides que, sota el lema Protect, Respect and Remedy, fa èmfasi en el paper de les empreses i les administracions per evitar les vulneracions de drets humans i en la responsabilitat que tenen per donar solucions efectives a les víctimes.

No obstant això, l’informe de DanWatch i China Labor Watch no ha agafat el sector per sorpresa. Fa un any, TV3 va emetre el documental francès d’Upside TV Made in Xina, on es palesaven els problemes de salut i seguretat, els salaris precaris o les multes punitives que patien les treballadores de FoxConn –la principal fabricant xinesa dels dispositius d’Apple, Amazon o Hewlett-Packard–, assenyalada públicament després dels repetits suïcidis de treballadores el 2010. Made in Xina retrata que, per dur a terme la fabricació en massa de l’iPhone 5, les treballadores de FoxConn produïen, dormien i menjaven dins les instal·lacions de l’empresa per un sou inferior a 200 euros mensuals. Tot i que Apple i FoxConn van rebre una forta crítica arran del documental, no existeixen massa proveïdores de components electrònics i la majoria de les principals marques tecnològiques han patit denúncies per abusos dels drets laborals de les treballadores de les seves cadenes de fabricació.

D’esquena als problemes ambientals.

L’estudi Electrònica «low cost» també relata l’experiència de Zhao Lily, treballadora de la fàbrica d’MSI a la província de Guang Xi. «La soldadura fa que les temperatures siguin extremadament altes, l’ambient és tòxic. No tenim cap protecció per a la boca i, quan em toco la cara, se m’irrita la pell. Estem dretes durant torns de dotze hores seguides i hem de demanar permís per seure», relata la jove de divuit anys. Però les conseqüències de l’ús dels components electrònics sense mesures de seguretat i salubritat no només es troben en la fase de fabricació dels productes. L’any 2007, la Fundació Bip Bip va fer públic que l’Estat espanyol llençava 42.000 tones de residus informàtics cada any i només en reutilitzava un 8%. Permanent Error, un reportatge fotogràfic de Pieter Hugo, captava imatges de la conversió del mercat d’Agbogbloshie d’Accra, a Ghana, en un dels abocadors tecnològics més importants del món, on es desmunten i es cremen milions d’ordinadors vells europeus sense cap mesura de seguretat. Per evitar el creixement dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), o e-brossa, el programa Reutilitza de la UPC o l’organització Xarxa de Suport a la Reutilització de les TIC –que facilita el contacte entre donants d’equips i particulars i entitats– donen vida nova –i segura– als nostres aparells. Dur-los als comerços de compra o als punts verds també assegura un desmuntatge i una descontaminació adequada del cadmi, el crom, el plom, el níquel o el mercuri. Una altra opció és comprar productes certificats per TCO Development, una empresa independent encarregada de garantir l’anomenada TCO Certified, una ecoetiqueta creada per l’Associació Sueca de Sindicats que, des de 1992, promou la certificació sostenible de material informàtic i telèfons mòbils sota criteris de sostenibilitat, salut i seguretat durant la fabricació, l’ús i el reciclatge dels seus productes. Alguns dels criteris que promou són que les empreses fabricants s’han de comprometre a complir les convencions laborals internacionals, a reduir l’ús de substàncies com els materials pesats, el níquel, el beril·li o els ftalats, a elaborar dissenys ergonòmics, a promoure l’eficiència energètica o a disminuir les emissions d’ones electromagnètiques.

Promoure la responsabilitat.

Des de fa un any, TCO ha incorporat els smartphones i les tauletes a la seva ecotiqueta. Amb tot, la indústria electrònica creix un 7% anual i, com assenyala Martina Hooper, coordinadora del consorci d’ONG que conformen l’organització Electronic Watch, «la majoria dels compradors finals no tenen ni idea de la procedència dels productes que compren». Tot i que les empreses tecnològiques indiquen, als embalatges, on han estat fabricats els mòbils, ordinadors o tabletes que venen, aquestes integren una gran quantitat de components de diverses fàbriques, cosa que impedeix la seva identificació. De fet, assenyala Hooper, sovint, ni les treballadores ni les gerents de les fàbriques saben la destinació del que fabriquen. De manera similar al que passa en el sector tèxtil, un dels grans problemes de la indústria és la manca de transparència.

Per fer-hi front, fa un any un grup de sòcies europees de Good Electronics va llançar el projecte Electronic Watch, en col·laboració amb organitzacions de defensa dels drets laborals de països que ofereixen mà d’obra barata. L’objectiu del projecte és promoure la compra pública socialment responsable, especialment per part de les universitats i les administracions públiques. Setem Catalunya, Sündwind d’Àustria, CentrumCSR de Polònia, Weed d’Alemanya o People & Planet del Regne Unit són algunes de les organitzacions implicades. El projecte compta amb un grup de persones que assessora sobre la compra pública socialment responsable i el monitoratge de les cadenes de fabricació als països productors. El poder de compra de les institucions públiques europees representa un factor determinant a l’hora d’iniciar accions conjuntes entre empreses i proveïdores. Per a Hooper, l’objectiu d’Electronics Watch és que «les administracions públiques que compren equips electrònics exigeixin als seus contractes el respecte pels drets laborals de les persones que treballen a les fàbriques de producció i transparència sobre on venen els productes». La Universitat d’Edimburg ha estat el primer organisme que s’ha afiliat a Electronics Watch. Fer-ho ha possibilitat que l’organització pugui monitoritzar les cadenes de subministrament i plantejar canvis estructurals a llarg termini. Tot i això, Electronics Watch encara es troba en fase de captació d’afiliacions i de creació de l’estructura de l’organització, que espera estar consolidada a mitjan 2015, quan disposarà d’un consell d’administració i d’una plantilla de treballadores.

El «Fairphone».

Fa menys d’un mes, 80.000 visitants de 200 països i més de 3.000 periodistes i analistes es van trobar a Barcelona durant el Mobile World Congress (MWC), l’esdeveniment més important de la telefonia mòbil a escala mundial, centrat en les innovacions de la indústria electrònica. El MWC s’ha convertit, també, en una data assenyalada per les entitats socials, que aprofiten l’atenció mediàtica per denunciar el paper de la indústria electrònica. Tot i que tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona es troben dins el grup assessor d’Electronics Watch, durant el MWC 2014, l’impacte ambiental i social de la indústria electrònica no ha estat un tema de debat. Tot i això, l’edició d’enguany ha servit per presentar públicament el fairphone, una de les millors deu iniciatives socials digitals segons The Guardian, que pretén introduir l’ètica a la indústria electrònica comercialitzant el primer terminal mòbil intel·ligent i just. Com? Fent un exercici de transparència i garantint que les treballadores que fabriquen els components per als aparells tinguin unes condicions laborals justes, no utilitzant materials (coltan) que provinguin de zones amb conflictes armats (República Democràtica del Congo) o reduint l’impacte dels residus que produeix el telèfon.

Iniciat fa quatre anys als Països Baixos, Fairphone «va néixer com una campanya de conscienciació sobre alguns abusos originats per la indústria del mòbil, però sempre va tenir present la idea de desenvolupar un producte, un telèfon», explicava Miquel Ballester –treballador de l’empresa neerlandesa– a Vilaweb. Després de dur a terme una campanya de micromecenatge el maig de 2013 i gràcies a un acord amb A’Hong, companyia xinesa de telecomunicacions –sotmesa a auditoria social–, el desembre passat, Fairphone va llançar i esgotar els primers 25.000 exemplars del seu terminal al mercat europeu per 325 euros. Tot i que els fairphones fan prevaler els aspectes socials a les prestacions o el preu, l’èxit de la primera campanya també radica en el fet que els telèfons que comercialitzen no es troben desfasats del mercat actual, ja que utilitzen un sistema Android 4.2.2, una pantalla de 4,3 polzades, una càmera de vuit megapíxels. S’espera una segona campanya de telèfons justos el juny d’enguany i l’empresa ja compta amb més de 30.000 compradores potencials més. L’èxit de la primera campanya i la creixent conscienciació ambiental i social de les consumidores fan que Fairphone aspiri a complir amb el seu lema –Compra un mòbil i engega un moviment!– i, de retruc, a arrossegar una indústria que, fins ara, ha viscut d’esquenes als impactes socials i ambientals dels seus productes.


Il·lustracions:

A l’estudi «Electrònica low cost», DanWatch, China Labor Watch i Setem retraten les condicions laborals de quatre proveïdores de Dell a la Xina. Electronics Watch.
A l’estudi «Electrònica low cost», DanWatch, China Labor Watch i Setem retraten les condicions laborals de quatre proveïdores de Dell a la Xina. Electronics Watch.

Agbogbloshie, a les afores d’Accra, la capital de Ghana, s’ha convertit en un dels abocadors tecnològics més grans del món. Pieter Hugo.
Agbogbloshie, a les afores d’Accra, la capital de Ghana, s’ha convertit en un dels abocadors tecnològics més grans del món. Pieter Hugo.

Els destins de la brossa electrònica.
Els destins de la brossa electronica.

Agraïm a l'equip del setmanari Directa i els Quaderns Illacrua les facilitats aportades per la reproducció d'aquest article.


Creative Commons.Llicència Creative Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:

Reconeixement.Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador.

No comercial.No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.

Sense obres derivades.Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. // Algunes d'aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular del dret d'autor. El dret derivat d'ús legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda afectada per l'anterior. // Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una còpia d'aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA.


Enllaços relacionats:

Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).

Caducitat programada.

Comprar, llençar, comprar.

Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».

Mobilitzacions ciutadanes en contra de la substitució dels comptadors elèctrics.

Antonio Moreno: «La majoria dels comptadors de llum marquen de més».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte