Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Santiago Vidal: «Ja signo poder mostrar el DNI de la República catalana el 2020».

Diari de Girona. Diumenge, 12 d’octubre del 2014. Entrevista. Pagines 32-33.

Parlem amb el jutge abans de fer-se pública el rebuig a la seva suspensió cautelar per part del CGPJ.

14.10.2014 | 08:37
Santiago Vidal: «Ja signo poder mostrar el DNI de la República catalana el 2020». Diari de Girona.
LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA | BARCELONA.

Hi ha una certa indignació al món judicial per la proposta del CGPJ de suspendre'l de sou i feina per haver intervingut amb d'altres companys a elaborar un esborrany de Constitució per a una hipotètica Catalunya independent. El Magistrat de la secció 10a de la Sala Penal de l'Audiència Provincial de Barcelona, convidat per Ecofòrum-Club de debat de la Garrotxa, el passat cap de setmana va fer una xerrada a Olot per parlar bàsicament de la futura Constitució de la República Catalana.

Santiago Vidal.

Nascut a Sant Sadurní d'Anoia el 1954, es llicencià en dret a la UAB i va exercir d'advocat laboralista durant 11 anys fins que el 1989 va aconseguir plaça de jutge. Va exercir al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar (1990-1991), on es va especialitzar en dret penal, i a Sabadell (1992-1997), abans de ser nomenat titular d'un jutjat penal de Barcelona. Professor de dret penal i criminologia a l'Escola de Policia de Catalunya, el seu darrer llibre és «Els set pecats capitals de la justícia (2014)». Forma part de Jutges per la democràcia.

-En els darrers anys se l'ha relacionat amb la defensa de l'ús del català a la judicatura i a favor de l'independentisme. Quan pensa que el poble català va fer el tomb cap a la independència?

-Després de la sentencia política del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, jurídicament inacceptable. Un Estatut fet amb tots els ets i uts i referendat pel poble! Com és que uns jutges es poden atrevir a esmenar la pàgina escrita per la ciutadania si la Constitució diu que «la justícia emana del poble» segons l'article 117.1?

-Doncs, perquè per arribar a jutge calen els denominats «preparadors personals» que solen ser jutges o fiscals retirats, o els seus amics, que mouen tots els fils de la magistratura abans de les oposicions. M'ho han explicat exalumnes i ho vaig denunciar a la meva novel·la Albada a Lisboa. Vostè també hi va haver de passar, per aquest tràngol?

-No. Jo vaig estar de sort. Vaig aconseguir plaça de jutge el 1989, quan es demanava experiència i no l'endogàmia d'abans que ara s'ha tornat a imposar. Sí, sí: és una carrera molt endogàmica, per què negar-ho?

-Pel fet de formar part del grup de juristes que preparen un esborrany de Constitució catalana, el Promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ, Antonio Jesús Fonseca Herrero, el 9 de maig passat el va fer anar a declarar. El van crivellar a preguntes?

-No, les esperades llevat d'una... Tot va ser molt correcte. Vaig respondre que hi participàvem una desena d'experts en Dret, que actuàvem a l'una com a Fuenteovejuna, i que ho fèiem a títol voluntari, sense que cap partit ni menys encara el govern català ens ho hagués encarregat. És una actuació ben legítima. Tothom dedica el lleure al que vol.

-I quina pregunta no s'esperava?

-En acabar se'm va dir: «Oye, si salís con la vuestra... ¿habría manera de salvar la monarquía como en una Commonwealth?». Vaig haver de pensar mig minut. Què li deia? Al final vaig sortir de l'atzucac: «Me parece que los catalanes no podrán comparar la dinastía Borbón con la Tudor...».

-Segurament els volien aplicar l'article 389.7 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que considera incompatibles el càrrec de magistrat amb qualsevol mena d'assessorament jurídic... encara que estigui provat que el President del TC assessorés la FAES.

-Doncs van quedar amb un pam de nas. Del senyor Pérez de los Cobos comprendrà que no digui res, llevat que, com d'altres set membres del TC, no té la carrera judicial.

-Abans de l'actual proposta del promotor de l'Acció disciplinària del CGPJ, que ja es veu que vol acoquinar el personal, el van castigar d'alguna manera?

-No considero cap càstig el fet que hagi de comunicar les xerrades que dono, com la que vaig fer a Olot.

-Malgrat ha admès que som en un punt de no retorn, en la xerrada vostè ha predicat el «keep calm»...

-La independència no la tindrem demà. Hem de seguir treballant com fins ara almenys fins al 2017. Sempre dic que ja signo poder mostrar el DNI de la República Catalana el 2020.

-I, això no obstant, amb d'altres jutges es posen a redactar un esborrany de Constitució per a Catalunya... Qui són, en quin punt estem i per què ho fan?

-Som quatre jutges, dues dones i dos homes, i sis experts en l'àmbit del Dret Constitucional. La Constitució, doncs, tindrà pares i mares. Hem fet un treball que pugui servir d'eina a un futur Parlament Constituent, sense ànim de substituir ningú. I ho dic en passat perquè a finals de desembre vam donar l'esborrany per acabat per començar el full de ruta que voldríem.

-Quin ha de ser aquest full de ruta?

-Ara volem eixamplar amb 30 persones més, que siguin experts en el seu àmbit, per discutir l'esborrany i tancar possibles serrells. El gener del 2015 es penjaria a la xarxa el resultat perquè els ciutadans de Catalunya poguessin fer totes les esmenes i aportacions que volguessin fins al juny del 2015. Volem que sigui una Constitució participativa.

-I com serà?

-Fem una proposta de Constitució curta, de 97 articles. Creiem que el resultat final no hauria d'excedir els 100. Procurem que els articles siguin curts, clars, flexibles i adaptables als canvis socials. Però el resultat final l'haurà de decidir la ciutadania. Voldrà monarquia o república? Si república, presidencialista o no?

-Ara com ara, he llegit que l'esborrany té 9 títols i 17 capítols, que declara el fet nacional de Catalunya i...

-Insisteixo que és un simple esborrany. Però és clar: partim de la realitat nacional de Catalunya.

Llibre 'Constitucio, paquet d'esmenes'.-Faran servir materials de fora com va fer Xirinacs en presentar les seves esmenes constitucionals els anys 80?

-I tant! Conec perfectament el llibre de Xirinacs de 1979, Constitució: paquet d'esmenes. Tenim sobre la taula les constitucions dels Estats Units, Islàndia, Finlàndia, Noruega... Hem rebut no fa gaire d'un professor suís la Constitució suïssa en francès i en italià. I també s'està interessat amb el nostre esborrany de Constitució des d'altres llocs d'Europa i del món.

-Digui'm línies bàsiques que la distingeixin de la Constitució espanyola.

-Hi ha separació total de poders. No pot ser que guanyar unes eleccions suposi poder maneflejar la cúpula judicial. Qualsevol càrrec electe ho serà a través de llistes obertes i només podrà exercir dues legislatures, això es, vuit anys. Creiem en un servei a la comunitat, no en una professionalització política. S'hi suprimeixen els aforats. Tots som iguals davant la llei. Es cancel·len els indults governamentals. S'hi dibuixen referèndums revocatoris de càrrecs polítics. Si no es compleix amb el programa electoral, fora!

-Malgrat majories parlamentàries?

-És que cap partit podrà obtenir més del 49,9% de diputats. Es va vers la prohibició de les majories absolutes i de la disciplina de vot per norma constituent. Es pretén que els partits hagin de pactar i no pas conformar-se passant el corró parlamentari.

-I el sistema judicial?

-S'hi dissenya una justícia de proximitat, contra el que volia Madrid, de concentrar els edificis judicials a les capitals de província. Nosaltres voldríem acostar la justícia al ciutadà i no a l'inrevés. Només tenim 10 jutges per cada 100.000 habitants, quan a la resta d'Europa n'hi ha de 15 a 20... Sumaris de 100.000 folis avui no tenen sentit. Cal digitalitzar, optimitzar recursos, controlar jutges... Cal controlar que els jutges facin bé la seva feina. No surten les sentències en el termini que s'hagi determinat, que no hauria d'ultrapassar els sis mesos? No es cobra el salari. Això ja funciona així en alguns estats europeus. Proposem també tres mesos per a les apel·lacions i tres més per a les execucions. Hi haurà d'haver també supressió de taxes judicials. I, a més, caldrà catalanitzar la justícia. Encara avui només el 24% dels sumaris es fan en català!

-Per això un diari de Madrid publicava al maig que volia un terç dels seus companys fora de Catalunya?

-L'Estat Català necessitarà uns 1.000 jutges. Ara en té 800. Vaig calcular que un terç d'aquests voldran anar-se'n de Catalunya, perquè mai no han fet res per expressar-se en català. Tothom és benvingut a Catalunya, però no volem que es quedin  aquells que no comparteixen els ideals d'alliberament del poble català.

-Hi haurà Tribunal Constitucional?

-No. Una simple Sala de conflictes Constitucionals de cinc membres elegits així: un per sufragi universal; un per les tres cinquenes parts del Parlament; un altre pels síndics locals de greuges; un altre pels professionals del Dret i, el darrer, elegit pels jutges.

-Com a jurista, vostè creu que el rei «arbitra i modera» com li mana la Constitució?

-Espero que Felip VI ho faci. El pare va estar quinze anys desaparegut en aquest sentit. No l'hem vist ni fent d'àrbitre entre territoris ni d'àrbitre constitucional. Vostè ha recordat abans que tenim un President del TC que no podria ser-ho perquè l'article 127.1 diu que els Magistrats no podem pertànyer a partits polítics i ell pertanyia al PP. En un dels discursos el nou rei va dir «defenderé la unidad de España dentro de la diversidad»; que expliqui què entén per diversitat. La veritat és que el veig molt llunyà de Catalunya. Jo, a la seva pell, ja m'hauria reunit amb els representants de l'AMI i de l'ANC el 12 de setembre. Si Catalunya és una nació –constitucionalment, una «nacionalitat»–, que expliqui si tenim dret a unes determinades especificitats o no.

-A Madrid vostè porta banyes i cua. Li han posat a la seva boca aquest pla: el 23 d'abril de 2015, Proclamació Unilateral d'Independència i l'11 de setembre de 2015, celebració del referèndum constitucional. En canvi, a Olot ens ha dit que la trobada d'alcaldes a la Generalitat el 4 d'octubre el va emocionar, que espera votar el 9-N i que té esperances perquè el TC aixequi la suspensió de la Llei de Consultes i del Decret de convocatòria.

-Certament, jo espero poder votar el 9N i tinc esperances que el TC alci la suspensió abans. Per què? Doncs, perquè saben que la sentència contra l'Estatut fou una espifiada de la qual es parla a totes les universitats del món i ara tenen els focus dels juristes europeus damunt seu per veure què fan. Hi ha membres al TC que no voldran desprestigiar-se més.

-El veig molt ingenu. No compta que Espanya es comportarà com un brau ferit. Posem-nos en el pitjor.

-Aleshores veurem què farà el Parlament català: desconvocar la consulta o desobeir el TC. Davant d'un xoc democràtic de legalitats i legitimitats, el Tribunal Internacional de Justícia haurà de dirimir qui dels dos té raó.

-Abans del Tribunal Internacional poden inhabilitar el president Mas i deixar-lo sense possibilitat de convocar eleccions avançades de caire plebiscitari.

-Primer l'han de requerir formalment i, després, obtenir majoria absoluta al Senat. Ho podrien fer, però, suposant que fos inhabilitat, com s'executa? Amb la Guàrdia Civil enfrontant-se als Mossos per arrestar-lo al seu despatx? Quina foto per a Europa! I quin esperó per a tots els catalans! I vindrà un senyor de negre a ocupar el seu despatx? Pobre!

-I suspendre l'autonomia de Catalunya?

-Això no està contemplat enlloc de l'ordenament jurídic. Cregui'm: prepari's per anar a votar el 9-N.

Enllaç a l'article original en català:

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2014/10/13/ja-signo-mostrar-dni-republica/691965.html

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte