Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Tarradellas, Benet i Pujol. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Polèmica Benet-Audet (I). Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 11 d'abril del 1978. Pàgina 6.

Independència i dependència.

Libèria, cartell de la Firestone.L'amic Joan Ballester i Canals, en la seva carta, fa tres dies esmentada en aquesta columna, a més de suggerir l'abstenció catalana davant de la nova Constitució espanyola, n'assenyalava la raó profunda: «Els catalans nacionals dels Països Catalans no poden acceptar ni aquesta ni cap altra Constitució espanyola, sigui el que sigui el seu contingut. Que aquesta Constitució ens obligarà malgrat que la nostra indiferència fos manifestada majoritàriament, això és ben clar. Però per als catalans solament és vàlida una Constitució nacional catalana. Mentre això no sigui possible hem de conscienciar la gent de la nostra situació de poble ocupat i de poble que no té altra solució per a ésser ell mateix que arribar a la plenitud de la seva sobirania. I en això no hi ha altra agressivitat que la que ells ens imposen».

El mateix dia, dues pàgines abans, Sergi Vilar afirmava: «La immensa majoria dels Estats són dependents. Aquí la gent encara creu que la Constitució fa l'Estat. No n'hi ha prou de prendre en consideració les configuracions político-jurídiques».

Esmenta una altra sèrie de fets que cal conèixer per a superar-los o donar-los unes solucions racionals. -Es refereix als fets econòmics-. El nucli financer principal es desplaça de Barcelona a Madrid a final de! segle XIX. La indústria feixuga i la gran banca dominen més enllà de Catalunya. A més, a Catalunya s'ha instal·lat molt de capital madrileny i bastant d'europeu i americà. I un sector de la nostra burgesia no té consciència nacional catalana.

Santiago Ramentol parla del rapte d'Europa per Amèrica. ¿Qui no ha llegit aquests dies com els bancs del grup Castells cauen en l'òrbita del Banesto i com RUMASA volia començar a introduir-se a la Banca Catalana?

Diu Sergi Vilar: «Del que es tracta és que caps i mans catalans controlin el sistema productiu d'aquestes latituds», sense negar la necessitat del control dels altres sectors.

Altrament ens passaria com en el flamant Estat de Libèria, capital Monròvia, primer Estat lliure de l'Àfrica negra, el 1855, per mèrit del president americà Monroe, i que, tanmateix, és una pura i llisa colònia, no dels Estats Units, sinó senzillament de la Firestone, que manà arrencar la selva i plantar cautxú. Tot allà és per a la Firestone. I l'únic banc que hi havia fou també arrencat i traslladat a Nova York, on feia més servei.

Lluís M. Xirinacs.

Tarradellas, Benet i Pujol. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Polèmica Benet-Audet (I). Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte