Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 21 de maig del 1978. Pàgina 9.

Lluita laboral i lluita nacional.

Ahir i avui el Consell Nacional Català celebra la seva quarta conferència nacional en el Centre de Lectura de Reus. Es una conferència d'importància decisiva per a aquest organisme que ha adquirit un gran prestigi davant tot el món en els anys llargs de la dictadura, en la seva missió de donar a conèixer els Països Catalans a l'estranger, per obra i mèrit de tants patriotes catalans exiliats que han sabut mantenir ben alta la bandera de la nostra nació.

Ara es tracta d'adaptar aquesta institució unitària de tots els Països Catalans a la nova situació creada per la sortida del franquisme i em dol la gran fredor que troba de part de la immensa majoria de les forces polítiques. No sé si el president Tarradellas deu haver visitat la conferència aquest dissabte que era a Reus. En general, tinc la impressió que no interessa organitzar unitàriament la nostra nació catalana, que no interessa que el poble, el ciutadà comú, pugui disposar d'una assemblea unitària que li pugui donar força per a defensar els drets nacionals tan combatuts en aquests moments a nivell de Constitució i a nivell d'autonomies.

Em produeix una immensa satisfacció llegir que la vaga obrera de divendres passat ha reeixit. Potser és la vegada en què millor s'ha palesat la unitat del moviment obrer per damunt de les divisions partidistes. Les centrals sindicals són populars, són fortes, són massives, tant o més que en altres països veïns de llarga tradició democràtica. Alegrem-nos-en.

¿Però per què els partits, que fomenten el creixement de la lluita laboral amb totes llurs forces, combaten la lluita nacional? ¿Per què el Consell Nacional Català, l'Assemblea del Principat de Catalunya i les assemblees comarcals, locals i de barri no troben més que dificultats en llur desenvolupament? ¿No esdevindrien la millor força dissuasòria contra un govern centralista empedreït que ens vol enganyar en les negociacions en curs?

Lluís M. Xirinacs.