Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 14 de juny del 1978. Pàgina 6.
Però, què volen els objectors?
Des de dijous passat un grup de tretze objectors de consciència han començat un dejuni total de vint dies. Volen denunciar una situació que, com moltes d'altres, s'allarga massa i es pot anar podrint: tràmits, papers, detencions, judicis, amnisties, més papers, mesos i anys. El ministeri de Defensa, fa sis mesos, ordenà que es garantís la llibertat dels objectors mentre no aprovin les Corts una llei. Però sembla que no tothom hi està d'acord i continuen havent-hi objectors empresonats.
La democràcia ha de reconèixer un dret humà bàsic. Però en la Constitució acaben de retallar-lo: l'objecció serà tan sols una simple excepció més del servei militar. Divendres, en la taula rodona als caputxins de Sarrià, amb els dos noviolents francesos J. P. Muller i l'ex-general Jacques de la Bollardière, plantejàvem la necessitat que cada persona, cada barri, cada vila, tot el poble ha d'assumir la seva pròpia defensa. Deixar-la en mans d'uns professionals és alienar les pròpies responsabilitats. Els objectors, amb el refús de servei militar, denuncien aquesta irresponsabilitat personal i col·lectiva. Es un primer pas: el servei civil pot ser un mitjà perquè el poble assumeixi els seus propis serveis i organitzi la seva pròpia defensa, amb els seus mitjans: la defensa civil sense armes. no violenta. Aquest pas no serà fàcil. El poder ha de reconèixer un dret que el qüestiona. Com deia J. M. Muller: l'objecció és el mitjà del ciutadà responsable per a oposar-se i combatre l'opressió i l'abús del poder. No col·laborar amb l'estructura opressiva, crear alternatives reals i concretes.
Fins ara són pocs, una minoria. I així es pretendrà que continuïn: ¿es voldran limitar amb un tribunal els motius per a objectar, i així controlar-los? ¿S'intentarà reduir l'exercici al dret d'objecció a un determinat moment, abans del servei militar i en temps de pau? ¿S'intentarà potser un control militaritzat? Es limitaran drets civils d'expressió i d'associació? ¿Els serveis civils es convertiran en un mitjà de l'administració per a obtenir mà d'obra barata? ¿S'oblidaran els sectors no productius de marginació per a fer el servei civil? ¿Es voldrà enviar forçosament els objectors a fer el servei civil fora de la seva pròpia terra? ¿Es voldrà discriminar les opcions dels joves augmentant fortament el temps de servei civil sobre el del servei militar? ¿S'oblidaran els esforços dels objectors que des de fa ja un parell d'anys treballen desinteressadament en serveis civils populars pel seu compte, en contacte amb associacions i entitats? ¿Es continuarà castigant per via militar i amb fortes penes de presó els objectors que no siguin acceptats o no acceptin ells de fer un servei civil estatal?
Aquests interrogants són els que es fan els objectors, i els llencen públicament. Dejunant, esperen una resposta, del govern, de les forces polítiques i de cada ciutadà. Són a la parròquia de Sant Joan de Mata, a Sant Andreu, a la plaça Mossèn Clapés. Esperem diàleg i solidaritat amb tothom que vulgui. Tot defensant aquest dret comencem a autodefensar-nos.
Lluís M. Xirinacs.
