Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Presons podrides. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Por de la consciència. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 1 de setembre del 1978. Pàgina 5.

Participació popular en el poder.

Llibre «Acte de violència» de Manuel de Pedrolo. Portada.Divendres, dia 25 de juliol, al matí, vaig defensar una esmena meva que parlava, molt moderadament, de la democràcia directa. L'article 23, segons el text del Congrés diu: «Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal».

El lector imparcial pot observar que el paràgraf és desequilibrat. Explica molt bé la participació indirecta i no explica gens la participació directa. ¿Que potser els fa por, el poble, als diputats?

Els ponents del Congrés devien copiar textualment el text del paràgraf primer de l'article 21 de la Declaració dels drets humans, de l'ONU. I els redactors internacionals d'aquesta declaració, suposo, intentaven dir que qualsevol persona té veu passiva en les eleccions, és a dir, pot ser presentada com a candidat. Però la participació directa no s'esgota amb una candidatura. El poble té mil altres formes d'intervenir en els afers públics. I moltes d'aquestes modalitats són constitucionalitzades, tot seguint la pauta d'altres Constitucions.

Per això en la meva esmena afegia «participar directament o per mitjà de referèndums, assemblees, manifestacions i les altres facultats enumerades en aquesta Constitució». Així qualsevol ciutadà restava informat tant dels camins de participació directa com de la indirecta.

La reacció dels partits fou desorbitada. El PSOE em titllà de feixista i UCD de visigòtic. Per què? Perquè aquests partits només volen la democràcia que passa exclusivament per ells. Prou els vaig reconèixer el protagonisme. No s'acontenten amb el protagonisme. Volen ésser el cap, el cos i la cua. Ho volen tot. Estan famèlics després de quaranta anys de passar gana. Amic Josep Maria Espinàs, tu deies que per ara és un somni la unió del poble en protesta cívica contra els continuats abusos d'autoritat. Veies utòpica la novel·la de Pedrolo Acte de violència. Sí, tens raó, és utòpic. Abans per l'autoritat exagerada d'un. Ara, perquè els partits, que volen ser democràtics, ho impedeixen amb totes llurs forces. Els partits parlamentaris populars també. Han desmuntat o congelat les organitzacions populars que si més no a Catalunya eren unificades en l'Assemblea de Catalunya i ara voten contra la participació directa del poble, contra el referèndum i contra les manifestacions davant de les Corts per por que la dreta manipuli un poble que era ben seu i que han abandonat.

No anem units perquè els nostres líders no ho volen. De poder si que podíem. A l'Assemblea hi érem pràcticament tots. Suficients per a boicotejar la B-30, l'autopista de Mataró, una Constitució adversa i un Estatut estret de pit.

Lluís M. Xirinacs.

Presons podrides. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Por de la consciència. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte