Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Senadors rurals contra senadors urbans. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Galdosa llibertat d'expressió. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 3 d’octubre del 1978. Pàgina 6.

Sobre l'Estatut del 1714.

Constitucions Catalanes, primer volum de 1702, per Old - Old, Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=174014En Josep Maria Espinàs, molt encertadament, ens recordava que tenim els catalans pendent la reivindicació del que ell anomenava l’Estatut del 1714. En un llenguatge més adaptat a aquells segles passats els bascs del PNB parlen dels furs. També jo rebo una carta molt expressiva de R. Raspall en aquest sentit i no resisteixo la temptació de transcriure-la:

«No sé pas si el meu pobre suggeriment podrà servir de res, per allò del famós sostre constitucional. Em penso també, però, que restar sense dir res, després de la vostra invitació a aportar idees sobre el futur Estatut, podria deixar-me amb la recança de no haver intentat fer res a favor de la nostra pobra pàtria. Quina és la meva aportació concreta?

Quelcom que d’ençà que el nostre rei fou proclamat, he anat esperant pacientment que sortís d’ell mateix, que fes un veritable cop d’home i de monarca. Ja fa un quart de mil·lenari que algú ens va prendre per la violència i contra la voluntat dels ciutadans no sols de Catalunya, sinó també de la resta dels Països Catalans i d’Aragó, quelcom que encara no ens ha estat restituït. Ens volíem professar catòlics i aquesta moral ens diu ben clar que el lladre no sols ha de penedir-se, sinó tornar ell o els seus successors allò que prengué. ¿Quin serà el dia que la Corona juri els furs de Catalunya i a continuació els dels altres països de l’antiga Confederació?

Segons sembla els bascs han tirat per aquest camí i, encara que no podem predir si se sortiran o no amb la seva, jo dono suport totalment a aquesta actitud».

Fa extensiu aquest desig a tots els altres països. Recordà com els llibres del franquisme enlairaven els carlins i amagaven els furs que els carlins defensaven. I acaba:

«No us vull cansar més. Solament reafirmar que, pel que fa a mi, no puc, en consciència, aprovar una Constitució que no faci esment a la reintegració foral plena. ¿Com gosaria després posar flors al monument de Casanova sense témer que, com en la deliciosa llegenda becqueriana, l’estàtua no aixequés el braç per colpejar-me a la cara? ¿Tindria cor per a autodeterminar-me en el sentit de fer vana tota la sang dels nostres herois acceptant, aquest cop per lliure elecció, la perpetuïtat del decret de Nova Planta? No!

Res més. Us escric plorant».

Així s’acaba aquesta carta d’algú que també reivindica l’Estatut del 1714. Som molts.

Lluís M. Xirinacs.

Senadors rurals contra senadors urbans. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Galdosa llibertat d'expressió. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte