Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

País Valencià, terra de llibertat. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. El papa, presoner de la cúria? Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 10 d’octubre del 1978. Pàgina 7.

Valencià i botifler no pot ser.

Plaça de bous de València plena de gent.El dia 7, a dos quarts d’onze de la nit, s’iniciava la celebració de la diada nacional del País Valencià en una gran sala de Gandia. Els valencians practiquen un esport, que en diuen trinquet, en uns locals llargaruts, com frontons bascs coberts. Allí, amb bon encert dels organitzadors del PSAN, ens vam reunir.

Érem mil cinc-centes persones. Gandia és la capital de la comarca de La Safor. Havien editat un número especial d’«El dàtil», en ocasió de la diada. També hi intervingué en Patxi Letamendia, diputat basc. El míting fou vibrant.

Però tothom patia per la gran concentració nacionalista convocada l’endemà a la plaça de bous de València. Era la primera vegada que l’Aplec del Puig entrava a la capital del País Valencià, tan castigada per les ofensives dretanes dedicades a la cerimònia de la confusió del valencianisme del poble.

A Barcelona, els nacionalistes, molt minoritaris encara, foren protegits en la seva convocatòria al Fossar de les Moreres per l’estretor dels carrerons del barri de mar. Però aquests valencians ambiciosos s’havien llençat a fer una convocatòria en un recinte on cabien divuit mil persones assegudes i trenta mil si se n’ocupava l’arena. Els partits parlamentaris s’hi havien girat d’esquena. La premsa, àdhuc la del Principat, es mostrava molt pessimista.

Heus aquí que no s’hi cabé. Una hora abans els voltants eren plens de gent i de banderes. Mitja hora abans arribà la Marxa que venia de les comarques en quatre columnes dels quatre angles del País Valencià. A l’hora en punt de començar ja eren dins les trenta mil persones. L’ambient indescriptible. Suposo que els diaris ja n’explicaran els detalls.

Jo només diré que allà vaig veure encarnada i expressada la praxi espontània del poble, cosa que avui dia, amb tanta manipulació com impera, costa de veure enlloc. Si, és cert, que els oradors, en alguna ocasió, potser fórem o doctrinaris o partidistes o demagògics. Però el conjunt del plantejament d’aquesta commemoració respongué a allò que el poble treballador i patriòtic desitja i viu en l’entranya del seu ésser. Per això el poble hi era. Per això aplaudia, cridava, cantava i ballava. Per això es mantingué serè, ordenat, prudent, malgrat les dues explosions provocades en el recinte. Els organitzadors rebentaven de satisfacció. Avantatges de servir el poble en comptes de servir-se del poble.

Diada transparent, gloriosa, autèntica.

Lluís M. Xirinacs.

País Valencià, terra de llibertat. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. El papa, presoner de la cúria? Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte