Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 28 d’octubre del 1978. Pàgina 5.
Silenci.
Ahir parlàvem del soroll. Avui parlarem del silenci. Del silenci entranyable i lliure. Venim d'un silenci antic i molt gran que tant de bo no torni mai més. Era obligat i cruel. Ara podem parlar. I parlem molt, massa. Fem soroll en abundància.
Per a parlar cal que es faci silenci. Això és cert en públic i en la intimitat. Hi ha gent que sembla una canonada d'aigua: tanta n'entra, tanta en surt. No. Cal silenci interior per a pair la vida que ens ve de fora. Cal saber a estones no parlar, no escoltar, no llegir, no telefonar, no agafar el telèfon. Relativitzar les nostres activitats. I, àdhuc, col·locar-se en el no-res, en la buidor total, en la mort.
Josep Maria Espinàs: això és difícil en els hotels per molt luxosos que siguin. Però, ves per on, a Barcelona tenim un hotel especialitzat en el silenci.
Des de la plaça de la Bonanova, xano-xano, enfiles el carrer Sant Joan de la Salle i, quan s'acaba, el carrer de Bellesguard. Quan trobes la Residència Canina, a la dreta, abans de l'escola Sant Gregori, a l'esquerra, ja es veu de lluny el blanc Casal Bellesguard. Tot el que li manca de soroll li sobra de panoràmica. Hi pots meditar sobre l'imponent conglomerat barceloní, com Jesús en la muntanya de la temptació.
Arquitectura moderna. Josep Rovira Tenes i una comunitat religiosa el regenten. Recomanat per a individus, tolerat per a grups. Tothom hi pot anar sense discriminacions ideològiques, creences o confessions. A part, per a protegir el silenci, hi ha sala per a reunir-se o conversar i sala de música. Té una petita biblioteca per al moderat soroll interior de la lectura.
Cadascú se serveix a taula i es fa el llit. Per a qui vulgui: Eucaristia diària, com també laudes i vespres.
Hi ha una caixeta on es diu que el preu diari indicatiu és de tres-centes setanta-cinc pessetes, menjades i habitació. N'hi ha que hi deixen més i n'hi ha qui no hi deixen tant. No es controla.
És el resultat d'una fundació feta per la senyora Oriola abans de morir. Els edificis, l'enjardinament, el lloc triat, tot expressament pensat al servei del silenci. El marc és inigualable.
Només ens falta saber estimar el silenci. Gandhi, enmig de les seves grans campanyes polítiques, sempre reservava el divendres com a tribut al silenci. En divendres no deia ni una sola paraula, vingués qui vingués, ni que fos el virrei de l'Índia.
La Bíblia diu que en el molt parlar mai no faltarà pecat.
Lluís M. Xirinacs.
