Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 7 de novembre del 1978. Pàgina 5.
Falsificació del referèndum.
Una vegada més l'elegància democràtica ha resultat vençuda.
El dia de la votació definitiva a la totalitat de la Constitució en el Senat vaig agrair a la Cambra que tot i preveure l'absoluta primacia del sí sobre el no i les abstencions en la votació posterior es donaven amb equanimitat tres torns de paraula a favor del text i tres torns en contra. Els ho vaig agrair, però era la cosa justa. Abans de votar no es pot prejutjar el resultat de les votacions i, en conseqüència, cal donar igualtat d'oportunitats a totes les alternatives a l'hora del debat amb imparcialitat.
Tanmateix sembla que el govern, en el recent reial decret sobre utilització dels mitjans de comunicació social de l'Estat durant la fase de consulta del referèndum constitucional, aprovat el 3 de novembre, no veu les coses així.
La distribució dels espais televisius es farà per un comitè de dotze vocals. Sis nomenats pel ministre de Cultura (UCD cinquanta per cent). Els altres sis seran representants dels grups parlamentaris on també hi és UCD i on domina massivament el sí a la Constitució.
Però on l'escàndol és major és en el criteri distributiu del temps. S'efectuarà en proporció als escons de cada grup parlamentari. Per posar un exemple segons la proporció del Senat, per cada dos-cents vint-i-sis minuts per al sí tocaran cinc minuts per al no i vuit minuts per a l'abstenció.
S'ha seguit el criteri intolerable de prejutjar el resultat del referèndum: «El referèndum reflectirà la mateixa proporció de les Cambres, per tant donarem al sí, al no i a l'abstenció el mateix espai televisiu que té a les Cambres». Això és dissimular amb la proporció segons els escons parlamentaris perquè és un criteri vergonyós, indigne d'una societat democràtica. D'aquesta faisó, ¿quina utilitat té el referèndum si se'n predetermina el resultat? La població s'hauria de mobilitzar en protesta aïrada. Cal refusar aquest criteri de totes passades.
El criteri correcte per a la puresa d'un referèndum és de donar un espai exactament igual a totes les alternatives sense el mínim avantatge per a cap de les tres possibilitats. Això és consultar el poble sobirà. Allò és manipular un poble esclau.
Des d'aquesta columna en protesto enèrgicament.
Lluís M. Xirinacs.
