Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 19 de novembre del 1978. Pàgina 6.
Astúries.
Posat a defensar les nacionalitats en el debat constitucional, se'm va ocórrer sorprendre l'enemic per un flanc insospitat. Tots esperaven la gran defensa de Catalunya i, en canvi, després de fer una ràpida exposició de les diferents nacionalitats de l'Estat, inclosa Catalunya, em vaig entretenir a explicar les característiques econòmiques, històriques, jurídiques, geogràfiques, lingüístiques, literàries, ètniques i polítiques de la més petita de totes les nacionalitats, Astúries, amb poc més d'un milió d'habitants.
Jo mateix ignorava l'existència d'aquestes característiques nacionals tan acusades. I fou una excel·lent entrevista de l'AVUI, a tota plana, feta als asturians Nando Garay i Xosé Gago, membres del Conceyu Cultural Asturianu de Catalunya, la que me n'ha assabentat.
Immediatament després de la defensa d'Astúries en el Senat, m'arribaren sengles telegrames del Conceyu Bable i del Conceyu Nacional Astur agraint la meva intervenció. El Conceyu Bable m'invità a fer una conferència sobre «Els pobles i les cultures a l'Estat espanyol» a Uvieu (Oviedo). Cap dels parlamentaris asturians no defensa la nacionalitat asturiana. Els més agosarats defensen un tímid regionalisme. L'idioma propi del país, el bable, no troba cap representant elegit el 15 de juny que el promocioni. Tanmateix, la conferència-col·loqui fou una sorpresa. L'aula triada en la Facultat de Dret de la Universitat era plena a vessar. Més gent fora que dintre. Calgué traslladar-se a l'aula magna. També hi restà més gent fora que dintre.
Sobretot gent jove. Volen refer el seu país i no troben qui els ajudi entre els representants polítics. S'estimen la terra, la tradició i el futur amb bogeria. No volen ésser el bressol d'Espanya. Segons ells, això és una manipulació espanyolista.
M'ensenyaren el museu arqueològic perfectament muntat, els monuments millors, com el palau dels reis d'Astúries de Santa Maria del Naranco. Vaig ballar a la una de la nit en una plaça del casc antic la «danza prima», vella dansa dels asturians, que s'assembla a la nostra sardana.
També el bable a estones em sona a català. Els finals plurals en «es» em desconcerten: les «faves». Et sembla que ets a Lleida.
Poble meravellós, ulls desperts de joventut. Ànsia de sobreviure, de recuperar la pròpia identitat. Minaires de cara pàl·lida i constitució física fornida que volen ésser asturians, que també criden: «Som una nació!».
Lluís M. Xirinacs.
