Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 3 de gener del 1979. Pàgina 5.
Dissolució de les Corts espanyoles.
La meva darrera esmena a la Constitució demanava la dissolució de les Corts constituents, un cop aprovada la Constitució. No es tractava d'una mesura conjuntural. Era una mesura normal en una situació que vol ésser democràtica.
En la defensa de l'esmena, al ple del Senat, vaig recitar una llarga llista d'inelegàncies antidemocràtiques realitzades pel govern Suàrez, moltes vegades, amb l'aprovació dels principals partits parlamentaris. I els demanava que demostressin llur voluntat democràtica acceptant la meva esmena. Fou votada unànimement en contra.
En canvi, la disposició transitòria vuitena, que permetia a Suàrez de fer el que volgués, fou votada unànimement a favor. ¿Per què es queixa, doncs, en Felip Soler Sabarís que Suàrez faci allò que el mateix Soler li permeté amb el seu vot?
En la meva esmena es demanava que, abans de la dissolució, les Corts elegides el 15 de juny fessin, per procediment d'urgència, la llei electoral exigida en els articles 68, 69 i 70 de la Constitució. Cap partit no donà suport al meu suggeriment. Ara haurem de tornar a votar segons una llei electoral confegida i imposada per uns senyors sense cap representació democràtica.
Suàrez no ha triat el camí de la dissolució de les Corts per elegància democràtica, sinó pels interessos electorals del seu partit. Sap que les eleccions municipals li són adverses i, si feia les generals després de les municipals, li podia succeir quelcom de molt desagradable. S'ha vist, doncs, forçat a fer les generals abans, tot i que el resultat del referèndum constitucional no li dóna gaire marge per a l'optimisme.
Suàrez somiava en un setanta per cent de vots afirmatius i n'ha obtingut un cinquanta-nou per cent. És possible que Suàrez perdi algun escó parlamentari i, per desgràcia, és possible que se'l quedi gent més a la dreta, per obra i gràcia del desencantament provocat en el poble per l'actuació de l'esquerra parlamentària.
Suàrez no ha triomfat, com pensava. Volia ésser amo i senyor. I vet aquí que es veu obligat a comptar amb els altres. La mateixa cosa cal dir de l'esquerra parlamentària. Tant un com els altres hauran de comptar amb la resta dels ciutadans tan maltractats en les eleccions del 15 de juny.
Jo goso demanar a l'esquerra parlamentària que sàpiga afavorir l'esquerra nacionalista extraparlamentària. Altrament, preparem-nos a veure en les Corts aquella dreta que culmina en Blas Piñar.
Lluís M. Xirinacs.
