Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 31 d’agost del 1978. Pàgina 5.
Presons podrides.
Vaig escriure una columna titulada «Feines brutes» on afirmava que Convergència Democràtica de Catalunya es desentén de les tragèdies com les de les presons. Fulminant, m'ha arribat una carta d'una suplent de consellera nacional de Convergència, datada el mateix dia, que treballa en el sector del partit dedicada als drets humans. N'avisa que estan estudiant dos temes, un sobre la delinqüència infantil i l'altre sobre la resocialització del pres i de l'ex-pres. Un cop estudiats, passaran al cos jurídic per a ésser presentats al Congrés de diputats com en altres ocasions.
Gràcies, Carme Avellana. M'agrada saber que estava errat en la meva apreciació. També m'agrada saber que treballeu els temes democràticament des de la base. Tanmateix fes-te càrrec que jo ignoro les interioritats del vostre partit i només parlo de l'absència de mesures per a resoldre la tragèdia permanent de les presons. El teu partit s'adherí al suport donat pels partits parlamentaris a Garcia Valdés en la seva gestió. Però això són paraules. També votà a favor d'un crèdit extraordinari per a les presons. Tots ho férem. Però no n'hi ha prou. Garcia Valdés es trobà sol davant de persones molt perilloses i ha hagut de fer marxa enrere. El ministre Lavilla no ha rebut cap pressió seriosa fora de les declaracions d'un parell de senadors catalans demanant la seva dimissió que no eren pas del teu partit.
Cada dia rebo cartes plenes de taques de sang, cartes desesperades, visites de familiars de presos, noves de la corrupció imperant en les presons, propiciada per qui hauria de ser més responsable, telegrames de presos que fan llargues vagues de la fam. Ara els presos pensaven que amb el nomenament del nou papa se'ls concediria un indult, com és tradicional. Se'ls ha respost que no hi haurà indult perquè es procedeix a la separació de l'Església i l'Estat. Però a l'hora de les votacions, l'esment privilegiat de l'Església triomfa. Església per a allò que els convé. No Església per a allò que no els convé. En les votacions els catalans s'abstenen, com si fossin d'un altre món. El director general de presons anterior, el van matar. ¿Que potser també es vol que matin aquest? ¿O potser es vol que deixi les coses com estan?
Democràcia també vol dir preocupar-se eficaçment de les presons. Totes les meves reformes constitucionals a l'article 24 sobre presons me les han enfonsades. Els catalans, com sempre, s'han abstingut, llevat d'una vegada que devien badar i van votar en contra. I CDC calla.
Comprens, Carme, que estigui una mica neguitós?
Lluís M. Xirinacs.
