Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».

En aquesta pàgina us oferim una entrevista relativa a la renda bàsica, mesura proposada en el seu moment dins el Sistema General elaborat per l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), en el Centre d'Estudis Joan Bardina.

Si bé en l'entrevista següent es proposa el finançament d'aquesta mesura per la via dels impostos i pel combat del frau fiscal, dins el Sistema General s'enuncia una hipòtesi de treball consistent en la possible existència del capitalisme comunitari, una riquesa amagada basada en els invents que no tributen drets de patent, la manifestació de la qual són els excedents de producció, capitalisme comunitari que permetria inventar el diner necessari per crear aquesta renda i equilibrar l'oferta i la demanda de productes de primera necessitat.

La condició que exigeix aquest Sistema General per verificar o no aquesta hipòtesi és l'establiment d'un diner exclusivament telemàtic que permeti fer de la ciència econòmica una disciplina molt més rigorosa que en l'actualitat, dificultant molt més la corrupció, després de 4300 anys d'un diner anònim que ha fomentat la irresponsabilitat en les relacions entre individus i entre nacions. Un diner exclusivament telemàtic permetria eliminar efectivament el frau fiscal i disminuir els impostos a un nivell mínim, mantinguts així per raons de prudència econòmica.

En aquesta entrevista, feta al President de la Xarxa Renda Bàsica, Daniel Raventós, es manifesta una aparent paradoxa, consistent en que, quan la renda bàsica s'aplica a tota persona major d'edat, aquesta mesura incentiva la feina assalariada, alhora que facilita que les persones puguin escollir la labor que més desitgen.

Moltes mercès per compartir aquesta informació.

L'Economic. Logotip.El Punt Avui. L'Econòmic. Del 26 d'abril al 2 de maig del 2014. Pàgina 4.

Daniel Raventós, President de la Xarxa Renda Bàsica: «No s'és lliure sense l'existència garantida».

26/04/14 02:00 - Barcelona - Joan Poyano.

Daniel Raventos.
Daniel Raventós.

Doctor en ciències econòmiques, professor titular de sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, és fundador de la Xarxa Renda Bàsica, que presideix.

-Per què un sou públic per a tothom, ric o pobre?-

-És una vella tradició republicana, que es remunta a l'Atens clàssica: ningú no és lliure si no té l'existència material garantida. Un pobre no és lliure.-

-I com es finança?-

-Vam fer una simulació (http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/RBnoinerte.pdf) amb 200.000 declaracions fiscals de Catalunya de l'any 2010, i segons els nostres càlculs es podria finançar una renda bàsica a Catalunya per a tots els adults de 7.968 euros anuals (els 664 euros de l'indicador de renda de suficiència) i de 1.593 a l'any per als menors de 18 anys. A través d'una profunda reforma de l'IRPF i la supressió de totes les subvencions i subsidis públics d'import inferior.-

-L'IRPF pujaria molt? A qui li compensaria pagar més impostos a canvi d'aquesta renda?-

-Una de les coses que més ens interessava de l'estudi a Catalunya era saber qui guanyava i qui perdia amb la renda bàsica. Amb un tipus únic del 49,5% -no aplicat a la renda bàsica- i traient totes les desgravacions personals, el 70% de la població, començant pel més pobre i pujant en l'escala de renda, sortia guanyant; un 15% es quedava igual i el 15% més ric hi sortia perdent. Un tipus únic pot semblar regressiu, però amb la renda bàsica deixa de ser-ho perquè al 10% de rendes, les més baixes, el tipus real acaba sent del -160% i el tipus real només s'acosta al real per al 2% més ric de la població. Una altra font de finançament seria una lluita més seriosa contra el frau fiscal. Els que fèiem l'estudi som professors sense altres ingressos i resulta que formem part del 5% més ric. Això indica l'alt nivell de frau que hi ha.-

-No seria una fàbrica de ganduls?-

-La crítica que es desincentiva la busca de feina pot tenir el seu fonament en el cas dels subsidis condicionals. Un subsidi d'atur indefinit incompatible amb treballar segurament no motivaria a buscar feina, però amb la renda bàsica no passaria això perquè és acumulable. És molt suposar que la gent es conformaria amb 644 euros al mes. A Bèlgica van fer un estudi amb gent a qui havia tocat una loteria que et dóna 1.000 euros mensuals tota la vida, i al cap de dos anys la majoria no havien deixat la feina, i els que l'havien deixat havia estat per buscar-ne una de millor. Això enllaça amb un dels fonaments de la proposta de la renda bàsica: garantir la llibertat real a bona part de la població.-

-Les empreses no aprofitarien la renda bàsica per baixar sous? Sabent que el treballador ja ingressa 664 euros, en comptes de 1.000 n'hi ofereixes 336, i si no ho accepta hi ha molts parats a la cua...-

-No podrien fer-ho perquè per llei han de pagar almenys el salari mínim. La renda bàsica garantiria també que els joves tinguessin més llibertat per rebutjar sous miserables.-

Darrera actualització (Dissabte, 26 d'abril del 2014 02:00).

Enllaç a l'article original:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735734-no-ses-lliure-sense-lexistencia-garantida.html


Enllaços relacionats:

Rutger Bregman. Entrevistes sobre «Utopia per a realistes».

Així serà el nostre futur, segons Elon Musk.

Julen Bollain: «Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».

Alexandre Figueres. No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no.

Daniel Raventós: «No totes les classes socials perden amb la crisi».

Daniel Raventós: «No se es libre sin la existencia garantizada».

Daniel Raventós. La misèria d'una renda mínima garantida. ¿Estem parlant seriosament?

Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».

Larry Page, CEO de Google: «Els ordinadors ens trauran els llocs de treball, i no podem fer res per evitar-ho».

Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».

La moneda i la constitució.

Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte